la burbuja imobiliaria y financiera las administraciones publicas le han sumado a la burbuja del sector publica tres burbujas son mucho que aguantar, asi estamos!!!!
jueves, 31 de mayo de 2012
miércoles, 30 de mayo de 2012
psicotecnico y prueba de nivel a los politicos
hasta cuando tendremos que aguantar a politicos tan mediocres tecnicamente y tan corruptos,
la cultura española
el problema cultural de la cultura española , afecta y mucho la economia, este problema viene de siglos y siglos de historia donde las clases dirigentes se han dedicado a robar y malbaratar el dinero publico, si repasamos la historia somos el pais numero uno en despilfarro.
la tecnologia aumenta y facilita la gestion administrativa
en esto proceso de aumento tecnologico, de internet solo las administraciones publicas han aumentado el personal administrativo, como puede ser que con tanta tecnologia que hay los ayuntamientos y gobiernos centrales y autonomicos aumenten los gastos administrativos?
bankia, el nuevo escandalo del sistema capitalista
por que cuando un banco va mal no se cierra y se le ayuda? este es el model liberal del sistema capitalista? esperanza aguirre no decia que ella era muy liberal?
martes, 29 de mayo de 2012
por que no se hace un psicotecnico a los politicos
para entrar en cualquier empresa, para entrar en el cuerpo de policia se hacen psicotecnicos, para ver como es la psicologia de las personas,
lunes, 28 de mayo de 2012
equilibrio economico el circulo de la economia,
los trabajadores pagan a la seguridad social, la seguridad social paga a los jubilados y estos compran productos a los jovenes, cuando este proceso se desequilibra la economia entre en grandes problemas,
equilibrio en el consumo y equilibrio en la produccion
ni mucho consumo ni poco consumo, el consumo tiene que ser equilibrado en los distintos sectores, si consumimos mucho en educacion o mucho en sanidad y poco en otros sectores, y equilibrio entre quien trabaja y produce y entre el consumo de los bienes,
domingo, 27 de mayo de 2012
un sistema educativo que da pena
realmente la educacion es España da cuando menos un poco de pena, los resultados academicos y de valores de los jovenes de hoy son muy muy justitos teniendo en cuenta la gran cantidad de recursos invertidos en educacion en este pais,
realmente el sistema funciona? las escuelas realmente son de calidad? los maestros realmente tienen la calidad deseada?
la cultura del odio es españa
ahora la causa de la crisis son los imigrantes, siempre existe la estrategia del odio, el odio hacia el mas debil, poner a la mayoria a odiar al mas debil,
incasol
la generalitat echa a 200 funcionarios del incasol, a que se dedicaban estos funcionarios aportaban algo a la sociedad? tenemos que estar pagando todos servicios que no aportan nada? esto no es hacer fraude fiscal?
otra verguenza mas del estado español
en plena crisis economica el estado español se gasta 6 millones de euros en las correcciones de la real academia de la lengua española, otra forma mas de la verguenza que es el gasto de las administraciones publicas que verguenza de pais llena de chupopteros que se aprovechan del estado y luego dicen que son muy españoles que verguenza!!!!!!!!!!!
sábado, 26 de mayo de 2012
educacion para la corrupcion
se puede enseñar a la gente a no ser corrupta, a ser justa, os algo imposible de enseñar y que depende de cada uno,
causa de las crisis
la crisis es la suma de muchas causas,
excesivo numero de politicos y cargos publicos,
mala formacion y mala gestion publica,
empresarios sin compromiso social.
funcionarios con muy poca vocacion de servicio.
ahi estan los problemas que han generado la crisis
el trabajo
mucho mas que dinero para vivir el trabajo sirve a la persona para tener confianza consigo misma y para tener la autoestima elevada,
la educacion y el paro
llevo años viendo en españa. oficinas de empleo, programas de empleo, los sindicatos igual, programas de empleo, cursos para empleo, de que sirve todo este montaje propagandistico?
de que sirven las oficinas de colocacion publica?
cuanto trabajo improductivo hay en este pais
empresarios que no paran de hacer chanchullos unidos al poder publico,
funcionarios que apenas de trabajan,
politicos que se dedican a no hacer nada por el pueblo y a poner a todos sus amigos a cobro,
cual es el problema de la economia española? la cantidad de gente aprovechada que hay en España,
esperanza aguirre y la pitada en el calderon
que pena da que una dirigenta se dedique a fomentar el odio entre la gente, el problema basico es saber si los catalanes y vascos tienen motivos para silbar el himno, o es simplemente una falta de educacion, tan simple son los seguidores del barça y vascos que fueron a madrid, tan simples son que se dedican a faltar el respeto premeditamente,
bankia forever
donde esta el abujero de bankia que ha pasado para que una entidad semipublica tenga este agujero, a parte en el caso de bankia se nota el problema de las entidades publicas que no hay un control del dinero que son presa facil de malversacion de fondos, como es que bankia ha perdido tanto dinero?
la mejor forma de ser feliz.
la mejor forma de ser feliz es amar al projimo, suena cursi pero es asi, y antes de amar hay que aprender a respetar, que es el inicio del amor,
martes, 22 de mayo de 2012
derechos derechos derechos
se esta creando una sociedad de solo derechos, cada derecho genera unos costes y unas obligaciones de otros para cumplirlo, si queremos sanidad publica eso implica que alguien tendra que trabajar, si queremos educacion publica significa la obligacion de trabajar de los maestros, queremos derechos pero no queremos hacer nosotros las obligaciones que generan, que trabajen otros, esa es la cultura que tristemente se esta aplicando en nuestro pais.
profesores
que verguenza dan los profesores de este pais, con un paro juvenil del 50 por ciento y no mueven un dedo para preparar mejor a sus alumnos y enseñarles a encontrar trabajo a montar empresas etc etc, tenemos al profesorado mas acomodado y menos vocacional de europa,
capitalismo versus comunismo
el estado del bienestar en teoria debiera ser el sistema mixto de las dos ideologias economicas imperantes a lo largo del siglo 20.
cual es pues el problema del estado del bienestar?
que existe una mayoria de politicos nefastos: sin formacion, despilfarradores, en exceso, en exceso de salario, muchos chanchulleros.
que existe un alto numero de empresarios especuladores y sin escrupulos.
que existe un alto porcentaje de funcionarios que no pegan golpe
que existe un alto porcentaje de la sociedad que se aprovecha del estado, y malversa los recursos publicos.
que existe un alto porcentaje de la sociedad que se aprovecha del estado, y malversa los recursos publicos.
educacion? huelga en educacion?
en este pais todo acaba igual, con una huelga, hay todo tipo de huelgas, me pregunto si todos los alumnos de la escuela y universidades publicas que han ido a la huelga, se esfuerzan en sus estudios, respetan a los compañeros y a los profesores? para que estudian? para pasar el rato? para ganar dinero? para aportar algo a la sociedad? estudian solo aquello que les gusta?
la universidad y la educacion la pagamos todos, ellos no quieren pagar nada? es decir solo que paguen el resto de los ciudadanos?
y los maestros publicos, se esfuerzan dia a dia para ser mejores maestros? se esfuerzan en estar actualizados a la sociedad en que vivimos? o solo se preocupan en cobrar y tener cuantas mas vacaciones mejor? ser profesor es una vocacion o la salida mas facil y de menos dificultad a nivel de esfuerzo estudiantil?
se habla de invertir en educacion pero que tipo de educacion necesitamos? que valores? de que sirve tanta educacion si luego no hay trabajo.
se enseña a los niños a emprender a prepararse para la sociedad que viene y para hacerla un poco mejor?
actualmente a la juventud se la mima hasta acabar la universidad, se la mima pero no se la ama, y luego en mercado laboral se deja a la juventud tirada en la jungla, primero se crean jovenes consentidos y luego se los deja tirados,
muchas gracias politicos!!! muchas gracias gente mayor que ocupais cargos directivos en empresas!!! muchas gracias profesores por no enseñarnos nada de como funciona la realidad!!! gracias a todos!!!!!
la populista esperanza aguirre
esperancita, populismo barato y levanta las bajas pasiones de la sociedad, fomenta el odio entre comunidades a base de jugar con el lenguaje, pero bueno este pais es asi, muchos usan el lenguaje de forma malintencionada para hacer daño al vecino, españa es asi un pais de mala leche y siempre lo ha sido asi.
la justicia
hasta cuando el poder judicial tendra que esta dominado por jueces casposos, y por tribunales que a nadie le interesa a lo que se dedican, tribunal constitucional, el supremo, etc etc, tenemos la tira de tribunales para discutir temas que a la sociedad realmente no le interesan, hasta cuando tendremos que mantener a este grupo de vividores que se dedican a defender los intereses del poder,
harto de tantos politicos,
cuando la sociedad va a recortar el numero de politicos que hay en España? entre ayuntamientos, diputaciones, comunidades autonomas, gobierno central, funcionarios en el exterior en embajadas, cuando se van a recortar a estos politicos? aparatos de partido, etc etc cuando se van a recortar?
a que se dedican los politicos? por que esta claro que de los problemas mas graves de esta sociedad no resuelven ni uno solo, tienen imaginacion y formacion los politicos?
lunes, 21 de mayo de 2012
el trabajo y el dinero, gastar e ingresar
el gasto y el ingreso es trabajo, gastar es gastar trabajo , e ingresar es hacer un trabajo para otro e ingresar, es decir cuando se gasta se ingresa,
cual es el problema? entonces que no siempre el que gasta es el mismo que el que paga, y no siempre el que ingresa es el mismo que el que trabaja.
por tanto hay que mirar de ajustar estes procesos,
ideas para el mercado imobiliario
por que no se rebajan los impuestos al alquiler de viviendas, por que por ejemplo no se hace una ley que sea facil espulsar a quien no paga alquiler si el alquiler es mas bajo, asi se potenciaria que los arrendatarios bajaran los alquileres,
si tu alquilas un piso barato tienes mas derecho de echar al inquilino,
por que los politicos no tienen la minima creatividad a la hora de aportar ideas,
el dinero
el dinero que es un gran y positivo invento, permite grandes cosas positivas pero tambien grandes cosas negativas, la acumulacion de dinero puede ser buena y mala, permite el exceso de endeutamiento, la especulacion etc etc, por la tanto hay que tener mucho cuidado con el dinero.
domingo, 20 de mayo de 2012
hasta cuando tendremos que aguantar a estos politicos
los politicos y los altos funcionarios, y todos aquellos funcionarios que no hacen nada nos cuestan un dineral, ademas permiten a empresarios mil corruptelas y chanchullos ese es el problema real de españa.
economia normal
tanto cuesta tener una economia normal, donde una trabaje en condiciones y un horario normal y tenga un salario normal? tanto cuesta ser un pais normal?
austeridad
quien tiene que aplicar se la austeridad? la gente que gana mucho dinero, pero la gente joven que no tiene ni para vivir, que austeridad tiene que hacer?
retallades
quan farem les retallades, de veritat, quan retallarem a politics i alts carrec publics? quan farem tornar els diners als banquers i a tots aquells que han estat roban?
viernes, 18 de mayo de 2012
soluciones milagrosas a la crisis
soluciones milagrosas a la crisis, cuando se va a crear el empleo, parece que la sociedad este esperando un milagro y que de sopeton empiece a salirse de la crisis y a crearse empleo.
parlem d' impostos
capitol10. impostos.
l ‘ estat necessita diners per a duu a terme la seva activitat,
la caracteristica mes important dels impostos que son bligatoris a pagar, obligatoris vol dir que si no els pagues et multen o t’ envarguen o t’ impideixen poder tenir activitat economica, o fins i tot et poden posar a la preso.
amb el temps els estats han anat exercint mes i mes serveis i els impostos han anat augmentant proporcionalment fins a tenir taxes que ronden el 50% de l’ economia.
L’estat creix.
Hi ha una variabilitat impostos molt important, tot i que els podem definir en 5 grans grups, renda, societats, impostos especials, iva, quotes a la seguretat social.
Hem resumit que l’ economia era produir i consumir, doncs els impostos graven les dues cares de l’ economia la produccio i el consum.
Els impostos doncs afecten de moltes formes diferents a l’ economia,
per un costat frenen l ‘ activitat economica privada encarint cada transaccio, a cada activitat economica privada l’ estat se’ n cobra una part,
per altre costat, els impostos permeten que molta gent pugui viure de l’ estat ja que l’ estat paga molts salaris i contracte a molta gent i a mes a mes inverteix molt comprant bens i serveis,
l’ estat per un canto dona una confiança a la gent que te uns serveis basics coberts, aixo doncs confiança a que la gent gasti mes en altres bens de consum d’ altres sectors,
aixi doncs els impostos reflecteixen un intercanvi forços entre el ciutada-estat i el ciutada-noestat, aixo genera una roda en l’ economia, quan aquestes rodes no estan ben equilibrades l ‘ economia entre en problemes.
Quan jo compro alguna cosa una part del que gasto va a l’ estat, es com si jo estigues comprant un producte invisible que despres rebre jo en forma de serveis o rebra alguna altre persona. Es a dir que si jo em gasto 100 euros ens unes bambes, 80 son per les bambes en realitat i els altres 20 euros son per l’ estat que els gastara en algun servei.
D’ alguna forma els impostos doncs graven l ‘ intercanvi entre persones privades, pero no graven l ‘ autoabastament, l ‘ autoproduccio, es a dir si jo em rento el meu pis no pago impostos en canvi si me l’ arregla la dona de fer feines si que he de pagar impostos tot i que en general en el sector de les dones de fer feines hi ha molt diner negre.
El final definir el sistema fiscal d’ un pais o una economia es una cosa complexa i dificil, i com tot cal analitzar minuciosament els pro i contra de cada impost i el tipus optim que s’ ha de posar.
Cal dir doncs que els impostos a Europa son una carrega important a nivell economic per les persones de classe mitja i baixa, i tambe per que aquelles persones emprenadores que engeguen petits negocis.
Pero per saber de forma concreta com afecten els impostos a les classes, mitges i baixes anem a fer 4 numeros per ternir-ne una idea.
l’ iva el famos impost al consum a espanya els tipus son del 18% i del 8 %. Aixi doncs aquest impost cada vegada que compre una cosa el paguem tan si som rics com si som pobres, sorpren que gent molt pobre, gent fins i tot sense casa i sense feina hagi de pagar aquests imposts. Gent que no arriba a fi de mes i va molt justa tambe paga aquests imposts.
Per produir tambe paguem taxes com son les famoses quotes a la seguretat social, un autonom paga de fix 250 euros, i un treballador assalariat aproximadament paga un 40 per cent del seu salari, aixi doncs el cost de treballar en els paisos europeus es molt car.
A mes a mes els salaris mitjos hem de pagar l impost de la renda.
Quan paguen doncs les classes baixes d’ impostos? per exemple un mileurista? quan ha de produir en bens un mileurista?
Anem a fer 4 numeros d’ un mileurista, es a dir que cobra mil euros nets cada mes, vol dir que l empresari que el contracte paga 400 euros a part a la seguretat social, 1000+400= 1400 li costa un treballador mileurista a un empresari, aixo vol dir que d’ alguna manera aquest treballador ha de generar un minim de 1400 euros mensuals a l empresari, i a part logicament n’ ha de generar mes, per que si no l’ empresari no el contractara, posem que com a minim un treballador ha de generar el doble del que costa, suposem 2800 euros, aquest a mes li hem d ‘ afegir l’ iva, que l empresa ha de pagar quan vol tenir ingressos nets, es a dir 3300 euros que ha de vendre l ‘ empresa mensualment si vol tenir beneficis pel treballador i pagar-li la seva nomina.
seguim fent numeros, aixi doncs un mileurista, ha de generar sobre uns 3300 euros mensuals per que no el facin al carrer a l’ empresa privada, d’ aquests 1000 euros que cobra, tambe ha de pagar iva i si usa benzina o si fuma o veu alcohol ha de pagar impostos especials, suposem 160 euros d’ iva una part es iva reduit, i suposem 40 euros d impostos especials, li queden nets al nostre amic mileurista 800 euros per el seu gaudi i subsistencia personal, es a dir dels 3300 euros que genera cada mes al final per ell s’ en queda 800 es a dir un 25 per cent del que genera, l estat se n queda 700 d’ iva, 40 d impostos especials, i 400 de seguretat social, es a dir en total 1140 euros, l’ empresari se n queda 1360 d’ aquests 1360 l ‘ empresari haura de pagar impostos tambe per beneficis, d’ un 25 per cent, que son uns 340, del resta si van a l’ empresari s’ haura de pagar renda i iva un altre cop.
Aixi doncs tenim un esquema de com es reparteix el pastis dels diners a les classes baixes mileuristes, parlem ara si voleu del treballador de classe mitja, cal tambe doncs analitzar tot allo que l’ estat aporta en serveis al mileurista. li paga la sanitat quina qualitat de sanitat, si li paga el pis o no de proteccio oficial.
En tot cas la motivacio economica d’ un treballador de classe a treballar queda molt mermada si que l’ estat no fa un bon us de tots aquells impostos que cobra a partir de l ‘ esforç del treballador privat.
Realment en el nostre dia a dia no som molt conscients de la gran quantitat d’ impostos que paguem.
Aixi doncs estem en una societat on es valora poc l’ esforç del treballador privat, i entrem a una roda on el treballador se sent desinsentivat, per que per molt que treballi no pot obtenir recursos economics suficients per viure amb una minima satisfaccio economica, aixi doncs el nostre sistema economica acaba afavorint tenir treballador de baixa qualitat i poc responsables i poc motivats.
Podriem analitzar tambe com afecta el sistema impositiu al treballador de salari mitjar i als petits empresaris i autonoms.
Aquest sistema impositiu espanyol controla molt poc el frau fiscal de la petita empresa i de l ‘ autonom i del treballador, que molts cops treballa en negre i segueix reben prestacions, i molts empresaris autonoms cobren en negre, tallers mecanics, etc etc tots aquells professionals que poden cobrar directament en ma als clients, que cobren xifres relativament petites els es molt facil cobrar amb diner que no declaran a hisenda i aixi no hauran de pagar impostos.
Aquest frau fiscal no sabem exactament de quines xifres es tracta, als paisos llatins sembla que ronda el 25 per cent de l ‘ economia pero qui sap realment quin percentatge de diner negre hi ha espanya?
l ‘ estat necessita diners per a duu a terme la seva activitat,
la caracteristica mes important dels impostos que son bligatoris a pagar, obligatoris vol dir que si no els pagues et multen o t’ envarguen o t’ impideixen poder tenir activitat economica, o fins i tot et poden posar a la preso.
amb el temps els estats han anat exercint mes i mes serveis i els impostos han anat augmentant proporcionalment fins a tenir taxes que ronden el 50% de l’ economia.
L’estat creix.
Hi ha una variabilitat impostos molt important, tot i que els podem definir en 5 grans grups, renda, societats, impostos especials, iva, quotes a la seguretat social.
Hem resumit que l’ economia era produir i consumir, doncs els impostos graven les dues cares de l’ economia la produccio i el consum.
Els impostos doncs afecten de moltes formes diferents a l’ economia,
per un costat frenen l ‘ activitat economica privada encarint cada transaccio, a cada activitat economica privada l’ estat se’ n cobra una part,
per altre costat, els impostos permeten que molta gent pugui viure de l’ estat ja que l’ estat paga molts salaris i contracte a molta gent i a mes a mes inverteix molt comprant bens i serveis,
l’ estat per un canto dona una confiança a la gent que te uns serveis basics coberts, aixo doncs confiança a que la gent gasti mes en altres bens de consum d’ altres sectors,
aixi doncs els impostos reflecteixen un intercanvi forços entre el ciutada-estat i el ciutada-noestat, aixo genera una roda en l’ economia, quan aquestes rodes no estan ben equilibrades l ‘ economia entre en problemes.
Quan jo compro alguna cosa una part del que gasto va a l’ estat, es com si jo estigues comprant un producte invisible que despres rebre jo en forma de serveis o rebra alguna altre persona. Es a dir que si jo em gasto 100 euros ens unes bambes, 80 son per les bambes en realitat i els altres 20 euros son per l’ estat que els gastara en algun servei.
D’ alguna forma els impostos doncs graven l ‘ intercanvi entre persones privades, pero no graven l ‘ autoabastament, l ‘ autoproduccio, es a dir si jo em rento el meu pis no pago impostos en canvi si me l’ arregla la dona de fer feines si que he de pagar impostos tot i que en general en el sector de les dones de fer feines hi ha molt diner negre.
El final definir el sistema fiscal d’ un pais o una economia es una cosa complexa i dificil, i com tot cal analitzar minuciosament els pro i contra de cada impost i el tipus optim que s’ ha de posar.
Cal dir doncs que els impostos a Europa son una carrega important a nivell economic per les persones de classe mitja i baixa, i tambe per que aquelles persones emprenadores que engeguen petits negocis.
Pero per saber de forma concreta com afecten els impostos a les classes, mitges i baixes anem a fer 4 numeros per ternir-ne una idea.
l’ iva el famos impost al consum a espanya els tipus son del 18% i del 8 %. Aixi doncs aquest impost cada vegada que compre una cosa el paguem tan si som rics com si som pobres, sorpren que gent molt pobre, gent fins i tot sense casa i sense feina hagi de pagar aquests imposts. Gent que no arriba a fi de mes i va molt justa tambe paga aquests imposts.
Per produir tambe paguem taxes com son les famoses quotes a la seguretat social, un autonom paga de fix 250 euros, i un treballador assalariat aproximadament paga un 40 per cent del seu salari, aixi doncs el cost de treballar en els paisos europeus es molt car.
A mes a mes els salaris mitjos hem de pagar l impost de la renda.
Quan paguen doncs les classes baixes d’ impostos? per exemple un mileurista? quan ha de produir en bens un mileurista?
Anem a fer 4 numeros d’ un mileurista, es a dir que cobra mil euros nets cada mes, vol dir que l empresari que el contracte paga 400 euros a part a la seguretat social, 1000+400= 1400 li costa un treballador mileurista a un empresari, aixo vol dir que d’ alguna manera aquest treballador ha de generar un minim de 1400 euros mensuals a l empresari, i a part logicament n’ ha de generar mes, per que si no l’ empresari no el contractara, posem que com a minim un treballador ha de generar el doble del que costa, suposem 2800 euros, aquest a mes li hem d ‘ afegir l’ iva, que l empresa ha de pagar quan vol tenir ingressos nets, es a dir 3300 euros que ha de vendre l ‘ empresa mensualment si vol tenir beneficis pel treballador i pagar-li la seva nomina.
seguim fent numeros, aixi doncs un mileurista, ha de generar sobre uns 3300 euros mensuals per que no el facin al carrer a l’ empresa privada, d’ aquests 1000 euros que cobra, tambe ha de pagar iva i si usa benzina o si fuma o veu alcohol ha de pagar impostos especials, suposem 160 euros d’ iva una part es iva reduit, i suposem 40 euros d impostos especials, li queden nets al nostre amic mileurista 800 euros per el seu gaudi i subsistencia personal, es a dir dels 3300 euros que genera cada mes al final per ell s’ en queda 800 es a dir un 25 per cent del que genera, l estat se n queda 700 d’ iva, 40 d impostos especials, i 400 de seguretat social, es a dir en total 1140 euros, l’ empresari se n queda 1360 d’ aquests 1360 l ‘ empresari haura de pagar impostos tambe per beneficis, d’ un 25 per cent, que son uns 340, del resta si van a l’ empresari s’ haura de pagar renda i iva un altre cop.
Aixi doncs tenim un esquema de com es reparteix el pastis dels diners a les classes baixes mileuristes, parlem ara si voleu del treballador de classe mitja, cal tambe doncs analitzar tot allo que l’ estat aporta en serveis al mileurista. li paga la sanitat quina qualitat de sanitat, si li paga el pis o no de proteccio oficial.
En tot cas la motivacio economica d’ un treballador de classe a treballar queda molt mermada si que l’ estat no fa un bon us de tots aquells impostos que cobra a partir de l ‘ esforç del treballador privat.
Realment en el nostre dia a dia no som molt conscients de la gran quantitat d’ impostos que paguem.
Aixi doncs estem en una societat on es valora poc l’ esforç del treballador privat, i entrem a una roda on el treballador se sent desinsentivat, per que per molt que treballi no pot obtenir recursos economics suficients per viure amb una minima satisfaccio economica, aixi doncs el nostre sistema economica acaba afavorint tenir treballador de baixa qualitat i poc responsables i poc motivats.
Podriem analitzar tambe com afecta el sistema impositiu al treballador de salari mitjar i als petits empresaris i autonoms.
Aquest sistema impositiu espanyol controla molt poc el frau fiscal de la petita empresa i de l ‘ autonom i del treballador, que molts cops treballa en negre i segueix reben prestacions, i molts empresaris autonoms cobren en negre, tallers mecanics, etc etc tots aquells professionals que poden cobrar directament en ma als clients, que cobren xifres relativament petites els es molt facil cobrar amb diner que no declaran a hisenda i aixi no hauran de pagar impostos.
Aquest frau fiscal no sabem exactament de quines xifres es tracta, als paisos llatins sembla que ronda el 25 per cent de l ‘ economia pero qui sap realment quin percentatge de diner negre hi ha espanya?
capitol1origen de l' economia
capitol 1. l’origen de l’ economia: l’ origen de la vida i la voluntat de viure.
Parlar de l’ origen de l’ economia pot semblar una mica estrany i pesat.
Primer dir que l’ economia es un concepte que defineix una activitat humana, per tant l’economia neix a partir de l’ existencia de l’home, ara bé si ens fixem en quin es l’ origen de l’ home pot ser sabrem el veritable origen de l’ economia.
L’home inventa l’ economia, i qui inventa l’home? Qui inventa l’ home inventa l’ economia?
L’ existencia de l’home segons la visio cientifica be de l’ evolucio del planeta i de la vida tot complint unes lleis fisiques d’ espai-temps. Si l’home es creat pel big bang i per l’ evolucio i l’ atzar, l’ origen de l’ economia sera doncs el big bang, les lleis de la fisica, l’ evolucio humana i l’ atzar.
Segons la visio deista l’ home es creat per deu per tant si l’ economia es creada per l’ home podem concloure que d’ alguna manera l’economia es una creacio divina.
Degut a la nostre naturalesa biologica(el nostre cos) que no hem escollit nosaltres, per viure necessitem bens i serveis, a mes a mes el planeta terra ens fa la guitza i no ens els ofereix amb facilitat aquests bens, l’home doncs decideix treballar, pero decideix per que esta condicionat per la propia naturalesa humana. Per tant treballem per que volem pero es un voler condicionat per la nostre naturalesa, per tant podem dir tambe que d’ alguna forma treballem per obligacio si volem viure.
Per tant pot ser es una mica lios pero treballem per voluntat propia de viure i tambe per l’obligacio que ens fa la naturalesa o pels deistes que ens fa deu.
Aixi doncs la nostre biologia plena de necessitats fisiologiques junt amb la nostre voluntat de viure i viure el millor possible provoca que neixi una activitat humana anomenada economia.
L’ economia doncs neix amb el naixement de l’ home i evoluciona juntament amb les formes d’ evolució humana. Aixi al igual que la realitat humana que és cada vegada mes complexa, l’ economia tambe es cada vegada mes complexa.
Resumint el dit l’ origen de l’ economia es la necessitat humana i la voluntat humana de satisfer aquestes necessitats. I si anem mes enlla l ‘ origen de l ‘ economia sera pels ateus les lleis de la fisica: el big bang. Pels creients en deu o altres creencies l’ origen de l’ economia seran aquestes creencies o aquest deu.
Parlar de l’ origen de l’ economia pot semblar una mica estrany i pesat.
Primer dir que l’ economia es un concepte que defineix una activitat humana, per tant l’economia neix a partir de l’ existencia de l’home, ara bé si ens fixem en quin es l’ origen de l’ home pot ser sabrem el veritable origen de l’ economia.
L’home inventa l’ economia, i qui inventa l’home? Qui inventa l’ home inventa l’ economia?
L’ existencia de l’home segons la visio cientifica be de l’ evolucio del planeta i de la vida tot complint unes lleis fisiques d’ espai-temps. Si l’home es creat pel big bang i per l’ evolucio i l’ atzar, l’ origen de l’ economia sera doncs el big bang, les lleis de la fisica, l’ evolucio humana i l’ atzar.
Segons la visio deista l’ home es creat per deu per tant si l’ economia es creada per l’ home podem concloure que d’ alguna manera l’economia es una creacio divina.
Degut a la nostre naturalesa biologica(el nostre cos) que no hem escollit nosaltres, per viure necessitem bens i serveis, a mes a mes el planeta terra ens fa la guitza i no ens els ofereix amb facilitat aquests bens, l’home doncs decideix treballar, pero decideix per que esta condicionat per la propia naturalesa humana. Per tant treballem per que volem pero es un voler condicionat per la nostre naturalesa, per tant podem dir tambe que d’ alguna forma treballem per obligacio si volem viure.
Per tant pot ser es una mica lios pero treballem per voluntat propia de viure i tambe per l’obligacio que ens fa la naturalesa o pels deistes que ens fa deu.
Aixi doncs la nostre biologia plena de necessitats fisiologiques junt amb la nostre voluntat de viure i viure el millor possible provoca que neixi una activitat humana anomenada economia.
L’ economia doncs neix amb el naixement de l’ home i evoluciona juntament amb les formes d’ evolució humana. Aixi al igual que la realitat humana que és cada vegada mes complexa, l’ economia tambe es cada vegada mes complexa.
Resumint el dit l’ origen de l’ economia es la necessitat humana i la voluntat humana de satisfer aquestes necessitats. I si anem mes enlla l ‘ origen de l ‘ economia sera pels ateus les lleis de la fisica: el big bang. Pels creients en deu o altres creencies l’ origen de l’ economia seran aquestes creencies o aquest deu.
paroles
Parlem d’ economia, hi podem parlar molta estona i al final direm la famosa frase hem arreglat al mon pero ens quedarem amb la sensacion de no haver fet res i a mes de seguir amb un batibull d’ idees.
el problema economic basicament es que hi ha molta precarietat i pobresa economica, i gent que ho esta passant molt malament economicament, aquest es el problema de l economia actual que molta gent viu amb pobresa i amb molta precarietat, aquest es l objectiu basic, serveis basics per poder viure dignament arribin a tothom , que tothom pugui menjar, que tothom tingui un sostre, sanitat, etc etc,
Com a economista sovint sento parlar a altres economistes i em sorpren el que diuen fin el punt de pensar Quina tonteria estas dient! No tens idea del que es realment l’ economia! Desgraciadament com tots sabem els humans sovint parlem per interessos propis i parlem tambe moltes vegades per fer-nos veure una mica o per que aixi justifiquem el nostre sou. Pero be quans economistes han creat empreses i estan al capdevant d’ empreses i tenen experiencia en l’ economia real del dia dia?
Es parla de la crisi a europa de que l’ economia no abança, de que les empreses no tenen credit, etc etc etc, pero el problema es que hem fet creixement a base de credit i aquest no pot ser el sistema de creixer.
Diuen que el credit bancari no arriba a les empreses com si aquest fos el gran problema de les empreses. Evidentment es un problema, pero el problema fonamental de les empreses es algo molt obvi i es que l’ economia no funciona en general, aquest es el problema real.
Personalment opino que de causes per que l’ economia no funcioni n’ hi ha moltes, pero personalment la mes fonamental diria que es el abus i abus dels politics que fan de l ‘ estat del benestar i la mala gestio del recursos publics que genera un sistema impositiu que arruina a empreses i treballadors. Es grava al treballador i l’ empresa es castiga al treballador i a l’ empresa productiva. L’estat amb el seu despilfarro de recursos grava d’ una forma brutal impositivament al treballador i a la petita empresa.
A partir d’ aqui llavors sorgeix la teoria de que l’ estat ha de retallar i ha de fer retallades, i retalla per a on no ha de retallar, en comtes de retallar a la classe politica, amb parlaments que apenes serveixen per res, una burocratitzacio que l’ unic que fa es gastar i gastar i malgastar diner public, una classe politica massificada, una alta burocracia i carrecs publics sobredimensionat, aixo es el que s’ hauria de retallar primer de tot.
A mes a mes tenim un treballador public que no te incentius ni en salaris, ni en satisfaccio personal d’ aportar mes a la societat.
Tenim un sistema educatiu i universitari que nomes fa que despilfarra recursos, la prova de que el sistema educatiu no funciona es que el paro juvenil es de quasi el 50 per cent, com pot ser que la generacio amb mes mitjans de la nostre historia i amb mes tecnologia, amb mes inversio en educacio tingui un atur del 50 per cent?
S’ han fet be les coses? es fan be les coses? podem dir que no es fan be, la classe jove esta en precari sense feina o amb condicions laborals penoses, aquest es el llegat de la societat que deixem als joves?
La classe politica i els seus amics ha anat fent cada mes gran el sector public pero sense mesura sense eficiencia, sense criteri, en politiques cultures, en politiques socials, tot s’ ha fet sense criteri sense ensenyar a la gent a pescar en comtes de fer una politica paternalista de d’ ajuda facil i de perpetuar els problemes socials i personals en comptes de mirar de resoldres. En comptes de resoldre els problemes socials es perpetuen. En aquest proces l’ estat s’ ha anat fent cada mes i mes gran i aixo requereix de pressionar cada mes a les classes mitges treballadores i a la petita i mitjana empresa. Al final hem arribat al colapse actual on tot es petan. Pero sobretot el que peta es el sector privat, l’ empresa privada que no para de tancar i el treballador privat que no para d’ anar cada mes al carrer sense feina.
I ara els politics ens parlen d’ austeritat. De sanejar l’ economia, l’ economia es sanejara el dia que els reduim a ells i a tot el seu entremat.
Es parla de creixement, es parla de consum, es parla de decreixement, l’ economia ha de funcionar ni amb creixement ni decreixement ha de ser estable, una economia basada en el creixement es impossible per que el creixement te un limit, i una economia basada en el decreixement tampoc te massa sentit per que l home te unes necessitats basiques força constants.
El que es tracta es de reduir la classe de xupopteros que hi ha a tots els paisos, politics, juristes, etc etc etc, organismes publics que no serveixen per res, empreses publiques de dubtosa eficiencia, fer treballar mes als funcionaris i treure profit del seu treball? de que serveixen les oficines publiques d’ ocupacio? sindicats. organs judicials, exces de parlaments i de parlamentaristes, exces de canals publics i empreses publiques de comunicacio, com pot ser que amb la de treballadors publics que es toquen la panxa no hi hagi treballadors publics per donar serveis de guardaries gratuits? el que s’ ha de fer es reduir els impostos al treballador i a les classes populars. Si l estat es auster, auster significa que no malgasti diners en tonteries, i a que mes a mes no deixi que la gent s’ aprofiti de l’ estat fent un us dels serveis publics de forma lamentable i abusiva, com es el cas de la sanitat que esta col.lapsada per gent que hi va per tonteries, si es els governs publics fan una gestio honesta i seriosa es podrar abaixar els impostos a les classes popular i aquestes amb treball i consum reactiviran l ‘ activitat economica i a mes a mes crearan benestar social.
Com volen que es reactivi l’ economia, si s’ augementa els impostos al treball i el consum que al fi i el cap un porta a l altre s alimenten mutuament,
els topics de l ‘ economia fomentar el consum local, si es evident que si comprem a prop de casa afavorim el consum mes sostenible i ajudem a la gent que tenim mes a prop, pero tambe es ben cert que si no consumim productes de llunys de llocs on la gent passa mes gana, si estan mes explotats laboralment pero els ajudem o no comprant el seus productes? es que no volem que la gent de lluny vingui a fer turisme a espanaya? es que no volem vendre els nostres productes a l’ exterior?
volem inversio extrangera? volem invertir a l’ exterior? com sempre qualsevol variable es bona sempre en el seu just equilibri.
si cada cosa cada inversio del sector public costa el doble o el triple degut a la mala gestio i a l’ especulacio que hi ha al darrera, de fer un equipament public, aixi cada vegada mes el sector public queda mes i mes endeutat.
quanta gent demana mes serveis publics pero a la vegada ells no tenen ganes de fer -los i treballar-los, si jo demando mes metges vol dir que es feina que ha de fer algu, si jo demano mes guardaries vol dir que es feina que ha de fer algu, la gent vol mes serveis publics pero que els treballi un altre per que ell no els vol treballar, ell vol esta al bar fent una cervesa o la platja tumbat,
el problema economic basicament es que hi ha molta precarietat i pobresa economica, i gent que ho esta passant molt malament economicament, aquest es el problema de l economia actual que molta gent viu amb pobresa i amb molta precarietat, aquest es l objectiu basic, serveis basics per poder viure dignament arribin a tothom , que tothom pugui menjar, que tothom tingui un sostre, sanitat, etc etc,
Com a economista sovint sento parlar a altres economistes i em sorpren el que diuen fin el punt de pensar Quina tonteria estas dient! No tens idea del que es realment l’ economia! Desgraciadament com tots sabem els humans sovint parlem per interessos propis i parlem tambe moltes vegades per fer-nos veure una mica o per que aixi justifiquem el nostre sou. Pero be quans economistes han creat empreses i estan al capdevant d’ empreses i tenen experiencia en l’ economia real del dia dia?
Es parla de la crisi a europa de que l’ economia no abança, de que les empreses no tenen credit, etc etc etc, pero el problema es que hem fet creixement a base de credit i aquest no pot ser el sistema de creixer.
Diuen que el credit bancari no arriba a les empreses com si aquest fos el gran problema de les empreses. Evidentment es un problema, pero el problema fonamental de les empreses es algo molt obvi i es que l’ economia no funciona en general, aquest es el problema real.
Personalment opino que de causes per que l’ economia no funcioni n’ hi ha moltes, pero personalment la mes fonamental diria que es el abus i abus dels politics que fan de l ‘ estat del benestar i la mala gestio del recursos publics que genera un sistema impositiu que arruina a empreses i treballadors. Es grava al treballador i l’ empresa es castiga al treballador i a l’ empresa productiva. L’estat amb el seu despilfarro de recursos grava d’ una forma brutal impositivament al treballador i a la petita empresa.
A partir d’ aqui llavors sorgeix la teoria de que l’ estat ha de retallar i ha de fer retallades, i retalla per a on no ha de retallar, en comtes de retallar a la classe politica, amb parlaments que apenes serveixen per res, una burocratitzacio que l’ unic que fa es gastar i gastar i malgastar diner public, una classe politica massificada, una alta burocracia i carrecs publics sobredimensionat, aixo es el que s’ hauria de retallar primer de tot.
A mes a mes tenim un treballador public que no te incentius ni en salaris, ni en satisfaccio personal d’ aportar mes a la societat.
Tenim un sistema educatiu i universitari que nomes fa que despilfarra recursos, la prova de que el sistema educatiu no funciona es que el paro juvenil es de quasi el 50 per cent, com pot ser que la generacio amb mes mitjans de la nostre historia i amb mes tecnologia, amb mes inversio en educacio tingui un atur del 50 per cent?
S’ han fet be les coses? es fan be les coses? podem dir que no es fan be, la classe jove esta en precari sense feina o amb condicions laborals penoses, aquest es el llegat de la societat que deixem als joves?
La classe politica i els seus amics ha anat fent cada mes gran el sector public pero sense mesura sense eficiencia, sense criteri, en politiques cultures, en politiques socials, tot s’ ha fet sense criteri sense ensenyar a la gent a pescar en comtes de fer una politica paternalista de d’ ajuda facil i de perpetuar els problemes socials i personals en comptes de mirar de resoldres. En comptes de resoldre els problemes socials es perpetuen. En aquest proces l’ estat s’ ha anat fent cada mes i mes gran i aixo requereix de pressionar cada mes a les classes mitges treballadores i a la petita i mitjana empresa. Al final hem arribat al colapse actual on tot es petan. Pero sobretot el que peta es el sector privat, l’ empresa privada que no para de tancar i el treballador privat que no para d’ anar cada mes al carrer sense feina.
I ara els politics ens parlen d’ austeritat. De sanejar l’ economia, l’ economia es sanejara el dia que els reduim a ells i a tot el seu entremat.
Es parla de creixement, es parla de consum, es parla de decreixement, l’ economia ha de funcionar ni amb creixement ni decreixement ha de ser estable, una economia basada en el creixement es impossible per que el creixement te un limit, i una economia basada en el decreixement tampoc te massa sentit per que l home te unes necessitats basiques força constants.
El que es tracta es de reduir la classe de xupopteros que hi ha a tots els paisos, politics, juristes, etc etc etc, organismes publics que no serveixen per res, empreses publiques de dubtosa eficiencia, fer treballar mes als funcionaris i treure profit del seu treball? de que serveixen les oficines publiques d’ ocupacio? sindicats. organs judicials, exces de parlaments i de parlamentaristes, exces de canals publics i empreses publiques de comunicacio, com pot ser que amb la de treballadors publics que es toquen la panxa no hi hagi treballadors publics per donar serveis de guardaries gratuits? el que s’ ha de fer es reduir els impostos al treballador i a les classes populars. Si l estat es auster, auster significa que no malgasti diners en tonteries, i a que mes a mes no deixi que la gent s’ aprofiti de l’ estat fent un us dels serveis publics de forma lamentable i abusiva, com es el cas de la sanitat que esta col.lapsada per gent que hi va per tonteries, si es els governs publics fan una gestio honesta i seriosa es podrar abaixar els impostos a les classes popular i aquestes amb treball i consum reactiviran l ‘ activitat economica i a mes a mes crearan benestar social.
Com volen que es reactivi l’ economia, si s’ augementa els impostos al treball i el consum que al fi i el cap un porta a l altre s alimenten mutuament,
els topics de l ‘ economia fomentar el consum local, si es evident que si comprem a prop de casa afavorim el consum mes sostenible i ajudem a la gent que tenim mes a prop, pero tambe es ben cert que si no consumim productes de llunys de llocs on la gent passa mes gana, si estan mes explotats laboralment pero els ajudem o no comprant el seus productes? es que no volem que la gent de lluny vingui a fer turisme a espanaya? es que no volem vendre els nostres productes a l’ exterior?
volem inversio extrangera? volem invertir a l’ exterior? com sempre qualsevol variable es bona sempre en el seu just equilibri.
si cada cosa cada inversio del sector public costa el doble o el triple degut a la mala gestio i a l’ especulacio que hi ha al darrera, de fer un equipament public, aixi cada vegada mes el sector public queda mes i mes endeutat.
quanta gent demana mes serveis publics pero a la vegada ells no tenen ganes de fer -los i treballar-los, si jo demando mes metges vol dir que es feina que ha de fer algu, si jo demano mes guardaries vol dir que es feina que ha de fer algu, la gent vol mes serveis publics pero que els treballi un altre per que ell no els vol treballar, ell vol esta al bar fent una cervesa o la platja tumbat,
la rueda de la economia
la economia es una rueda entre todos los agentes que participan, si el estado y sus funcionarios cobran mucho dinero a traves de los impuestos, si estos no lo gastan en el sector privado, el sector privado quedara cada ves mas pobre.
si el estado carga con muchos impuestos al sector privado y no gasta ese dinero en el sector privado de forma mas o menos justa y equitativa habra partes del sector privado que cada vez seran mas pobres.
si los funcionarios cobran 2000 euros cada vez mes y se dedican ahorrarlo y no lo gastan en el sector privado, como el sector privado va poder pagar impuestos?
la cultura empresarial
el modelo actual actual de los empresarios de buscar beneficio economico y solo beneficio economica a traves de empresas multinacionales, para tener economias en escala, este modelo empresarial de grandes empresas y de buscar beneficios de forma muy agresiva es probablemente un modelo social y economico que ya no sirve.
la cultural empresarial seria buena que cambiara que los empresarios no pensaran solo en hacer dinero si no en que los empresarios y las empresas analizaran tambien como pueden ayudar a la sociedad.
intercambio
l economia actual funciona a traves de los intercambios, doy y recibo, trabajo intercambio y consumo.
cuando la rueda del intercambio no funciona por que es?
resumen de la crisis
RESUM DE LA CRISIS.
Quin es el problema de la crisis?
1) Que hi ha molta gent que no te feina i no te recursos per poder viure de forma digne, pobresa.
2) Que l’ estat del benestar corre en perill, la sanitat i educacio, etc etc i serveis basics.
Com es soluciona com es garanteix que tothom tingui i feina i que l’ estat del benestar sigui viable economicament?
1-Hi ha un exces de politics i alts directius i carrecs publics: les retallades i l’ austeritat ha de començar per reduir l ‘ estructura duplicitada i sobredimensionada d’ alts directius i politics.
2-Treure els sous vitalicis que tenen els politics quan es jubilen, i les avantatges fiscals que tenen els politics. Treure les pages a ex presidents i expolitics, ja s’ aprofiten prou dels carrecs que tenen i els contactes que fan durant l’ estada a la politica.
3- Treure el senat, treure tots els parlaments autonomics nomes deixar les autonomies historiques i que es puguin financiar, en el cas de catalunya reduir el nombre de parlamentaris catalans no es necessita fer tantes lleis cada any si ja en fa l estat i en fa el parlament europeu, reduir el nombre de parlamentaris espanyols i reduir les dietes. Controlar les hores de treball que realitzen els politics.
4-Incompatibilitzar varis carrecs en politica i controlar-los les hores que treballen.
5-el parlament espanyol es podria reduir a la meitat ja que europa tan be fa lleis, tampoc fa falta tantes lleis que despres es demostra que son ineficaces.
6-treure les provincies i les diputacions, reduir el nombre d’ ajuntaments,
7-prohibir les celebracions i dinars i festes amb diner public, reduir les dietes a un minim imprescindible.
8-reduir el nombre de viatges i de despesa dels politics. La representacio de cada pais europeu la pot fer perfectament la unio europea.
9-reduir el nombre de politics als ajuntaments,
10-reduir el nombre de carrecs de partits politics,
11-reduir els carrecs al poder judicial, treure el tribunal constitucional, i reduir els alts tribunals.
12-treure la subvencio publica als sindicats i a la patronal.
13-reduir la despesa en els reguladors bancaris.
14-reduir en carrecs i en sous i en numero molts organismes publics, per exemple, el consell audivisual de catalunya, carrecs a la corporacio catalana, el consells judicials, els tribunals constitucional, etc etc etc, l’ estructura de l ‘ estat es immensa en activitats superflues, reduir tota la burocracia i alts carrecs de la burocracia com son a hisenda i a la seguretat social.
15-modernitzar amb tecnologia tota la gestio de l’ estat.
16-treure ambaixades arreu del mon europa pot assumir el paper de representacio a nivell internacional.
17-treure l ‘ exercit dels paisos i fer un exercit europeu
18-treure les academies de la llengua, treure les ajudes al cinema, treure les politiques de subvencio cultural a totes les institucions semipubliques.
19-Ensenyar a la gent que cap servei es gratuit, que els serveis o es paguen directament o indirectament amb els impostos.
20-Treure els mitjans de comunicacio public amb l’ internet avui dia ja no tenen sentit. com a molt nomes deixar mitjans que es dediquin a fer productes culturals d’ alta qualitat, o productes d’ entreteniment que intenten millorar l’ educacio i cultura de la ciutadania.
21-treure les subvencions culturals a tota la cultura que no aporti un valor cultural iimportant a la societat, no es poden pagar concerts i obres de teatre que tampoc serveixen per molt i arriben a molt poca gent. Almenys tota institucio cultural s’ ha de pagar essencialment amb els usuaris d’ aquesta institucio.
22-prohibir les ajudes a l’ esport professional i d ‘ elit, te sentit pagar la vida atletes per guanyar olimpiades als jocs olimpics es una despesa raonable amb el pais que tenim?
23-la politica cultural i esportiva nomes pot tenir sentit aquella que afecti directament a la classe popular de forma eficient com son les biblioteques publiques, o ajudar a les activitats populars.
24-hi ha tot un entremat public i semi public que esta sobredimensionat cal retallar sobretot en els carrecs directius que son els que cobren mes i menys fan.
25-retallar els salaris de tots aquells funcionaris que tenen un ritme de treball molt baix i alts salaris, per exemple controladors aeris, professors i catedratics universitaris etc etc.
26- prohibir endeutar-se a les institucions publiques en epoca de bonança. les institucions publiques en epoca de bonança han d’ estalviar per que aixi podran gastar mes i invertir mes quan l’ economia d’ un pais estigui en crisi.
27- tota inversio publica ha de tenir en compte els costos de mantenim de la inversio i el benefici social i economic de tal inversió, o la perdua economica pero cal que estigui determinada.
28- obligar a tota la classe politica a psicotecnic per veure que son gent honesta, com se’ ls fa en els policies.
29-obliga a la classe politica a demostrar que tenen la formacio en educacio, idiomes adequada per realitza la tasca publica que faran.
30-reduir l ‘ impost de la renda, les cotitzacions a la seguretat social, l’ iva a les classes populars,
quan mes poder tinguin les classes populars, mes consum i despesa i productives seran les classes populars, reduirem la pobresa.
31- flexiblitzar l’ edat de jubilacio per tal d’ allargar el proces donant beneficis fiscals als treballadors que allarguin l’ edat de jubilacio.
32- establir la cultura de l’ esforç i la qualitat del treball, amb salaris i condicions laborals dignes.
33- exigir al treballador public mes exigencia en el seu lloc de treball, mes qualitat i responsablitat dels treballador publics, penalitzan aquells que treballen malament i premian als treballadors publics que s’ esforcen i aporten coses a la societat.
34-politica d’ educacio realista: adequada al mon del treball, la formacio dels alumnes ha d’ estar orientada a satisfer les necessitats de la societat, i menys si es financen amb diner public, l ‘ estat ha de financiar aquella formacio que la societat necessita. La formacio dels estudiants s’ ha d’ adequar a les necessitats d’ un pais i mes si es finançada amb diner public. No pot ser que es formin tants professionals en sector on despres no hi ha la suficient feina.
35-sanitat: copegament a la sanitat d’ un 15 per cent del cost, fomentar que la societat i la gent tinguin actituts sanes en front la seva salut, evitar l’ abus a la sanitat publica de molta gent.
36- fer un politica de control real del frau fiscal començant per que els que mes tenen.
37- gravar mes el capital que el treball.
38- que la gent entengui que la sanitat no es un lloc per anar a passar hi l’ estona.
39- fomentar la cultura del respecta, fer cursos a tota la gent que demostra dia rera dia que no sap respectar, fer cursos a aquells pares que no saben educar els seus fills,
40-relacionar els treballadors de les empreses amb els treballadors publics, per tal que tothom pugui cooperar i apendra a la vegada que fer un control mutu.
41-diversificar l’ especialitzacio del treball cada professional ha de poder relacionar-se amb diferents tasques i amb altres sector professionals. per tant pot ser seria bo que els mestres tambe dediquessin part del seu temps altres activitats professionals amb altres col.lectius professionals. la guetitzacio del professorat fa que el professor tinguin una visio reduida de la societat i una presio social exagerada, fora bo que hi haguessin mes professors i que tinguessin tasques mes diversificades.
42-que es reparteixi el treball, especialment el public, que tothom tingui dret a treballar almenys mitja jornada al sector public si aixi ho desitja a canvi d’ un salari ajustat, pero digne.
43-que l administracio publica pagui salaris en funcio de les necessitats del funcionari.
44- cada empresa i l’ administracio tinguin per llei contractar a un porcentatge d’ aturats, que estiguin en proces de formacio i capacitacio.
45- les prestacions a la desocupacio han de ser a canvi de treball public, tothom que no trobi feina ha de tenir garantitzat una feina a l’ administracio publica. no hi ha d’ haver atur si no treball public garantitzat.
46-control dels preus de l’ habitatge. qui vulgui especular amb pisos ha de posar un altre pis a preus populars. es a dir si jo tinc 10 pisos per llei he d’ estar obligar a llogar-ne la meitat a preus populars.
47- control dels preus dels productes basics alimenticis, acabar amb l’ especulacio amb productes basics.
48- seguiment individualit-zat de totes aquelles persones que no troben feina.
49- quin es el problema de tot aixo? la gent que s’ aprofita de l’ estat sense aportar res significatiu no deixara el xollo de viure de l’ estat, i que son ells els qui manen amics de tots aquests que es dediquen a xupar del vote, per tant sincerament la solucio al problema es dificil si be no sent negatius quasi impossible d’ arreglar. Els politics vividors no es faran fora a si mateixos oi? es obvi que no. Pero no nomes politics s’ ha aprofiten de l’ estat moltes empreses, ong’s, entitats socials, funcionaris han trobat un modus vivendi en viure de l’ estat i aquests faran el possible per no perdre ho.
50- cambiar la cultura de la gent, mentre la gent no tingui ganes de treballar i aportar algo a la societat no anirem be,
51-cambiar la cultura dels empresaris mentre l’ unic objectiu de l’ empresari sigui fer diners sense etica i sense ajudar a la societat el sistema sempre anira malament.
L’ estat i els treballadors han d’ assumir part del risc que assumeix l’ empresari i a canvi l’ empresari ha de aportar una actitut mes etica a la societat ha de tenir un compromis social.
52- mentre la cultura de fer el minim possible i aprofitar se al maxim del vei sigui l’ actual, tindrem poc futur. la gent per que vol ser funcionari per aportar algu a l’ estat? algu a la societat? la gent vol ser funcionar- hi per tenir uns ingressos segur coberts. aixo es molt raonable pero a part d’ aquest hi ha algun interes d’ aportar algo a la societat? o nomes hi ha un interes propi.
fins que els funcionaris, politics i empresaris i treballadors privats no tinguem tots un compromis amb la societat el sistema no pot funcionar, i aixo ho ha de fer tothom no una part.
53- els politics i els poderosos son un reflex de la societat, si els politics son vagos, corruptes i avariciosos es un reflex de la gent que vivim al carrer que pot ser tenim bastant d’ aixo que tenen els politics. El problema es que l’ efecte social que te un politic corrupte o be un politic despilfarrador i inutil es molt mes alt per la societat que l’ efecte que fa un ciutada que sempre fa trampes.
54- per tan cada ho som un granet de sorra, la suma total del que fa cada ho de nosaltres determina la societat que tenim. Un banquer corrupta o un politic te un efecte molt mes pernicios que un funcionari vago, o un treballador ineficient. pero tot suma.
55- per tan la mentalitat de la gent, el cor de la gent, es el que determina la societat economica que tenim. Mentre la gent siguem envejosos, egocentrics, falsos, creguts, prepotents, petits dictadors, ignorants, vagos, sense amor al progim, la societat anira com anira, mentre volguem donar la culpa als altres de tot i no siguem sincers amb nosaltres mateixos, mentre ens domini l’ odi cap als demes mes que l amor cap als demes anirem com anem, serem una societat , barallada , limitada i infeliç. Que es sino el que fa mal a les families? l’ egoisme i la falta d’ amor real entre els familiars i la maldat que els essers humans portem a dintre.
56-mentre necessitem el poder com a forma de realitzar-nos vol dir que algo a dins nostre ens falla.
Quin es el problema de la crisis?
1) Que hi ha molta gent que no te feina i no te recursos per poder viure de forma digne, pobresa.
2) Que l’ estat del benestar corre en perill, la sanitat i educacio, etc etc i serveis basics.
Com es soluciona com es garanteix que tothom tingui i feina i que l’ estat del benestar sigui viable economicament?
1-Hi ha un exces de politics i alts directius i carrecs publics: les retallades i l’ austeritat ha de començar per reduir l ‘ estructura duplicitada i sobredimensionada d’ alts directius i politics.
2-Treure els sous vitalicis que tenen els politics quan es jubilen, i les avantatges fiscals que tenen els politics. Treure les pages a ex presidents i expolitics, ja s’ aprofiten prou dels carrecs que tenen i els contactes que fan durant l’ estada a la politica.
3- Treure el senat, treure tots els parlaments autonomics nomes deixar les autonomies historiques i que es puguin financiar, en el cas de catalunya reduir el nombre de parlamentaris catalans no es necessita fer tantes lleis cada any si ja en fa l estat i en fa el parlament europeu, reduir el nombre de parlamentaris espanyols i reduir les dietes. Controlar les hores de treball que realitzen els politics.
4-Incompatibilitzar varis carrecs en politica i controlar-los les hores que treballen.
5-el parlament espanyol es podria reduir a la meitat ja que europa tan be fa lleis, tampoc fa falta tantes lleis que despres es demostra que son ineficaces.
6-treure les provincies i les diputacions, reduir el nombre d’ ajuntaments,
7-prohibir les celebracions i dinars i festes amb diner public, reduir les dietes a un minim imprescindible.
8-reduir el nombre de viatges i de despesa dels politics. La representacio de cada pais europeu la pot fer perfectament la unio europea.
9-reduir el nombre de politics als ajuntaments,
10-reduir el nombre de carrecs de partits politics,
11-reduir els carrecs al poder judicial, treure el tribunal constitucional, i reduir els alts tribunals.
12-treure la subvencio publica als sindicats i a la patronal.
13-reduir la despesa en els reguladors bancaris.
14-reduir en carrecs i en sous i en numero molts organismes publics, per exemple, el consell audivisual de catalunya, carrecs a la corporacio catalana, el consells judicials, els tribunals constitucional, etc etc etc, l’ estructura de l ‘ estat es immensa en activitats superflues, reduir tota la burocracia i alts carrecs de la burocracia com son a hisenda i a la seguretat social.
15-modernitzar amb tecnologia tota la gestio de l’ estat.
16-treure ambaixades arreu del mon europa pot assumir el paper de representacio a nivell internacional.
17-treure l ‘ exercit dels paisos i fer un exercit europeu
18-treure les academies de la llengua, treure les ajudes al cinema, treure les politiques de subvencio cultural a totes les institucions semipubliques.
19-Ensenyar a la gent que cap servei es gratuit, que els serveis o es paguen directament o indirectament amb els impostos.
20-Treure els mitjans de comunicacio public amb l’ internet avui dia ja no tenen sentit. com a molt nomes deixar mitjans que es dediquin a fer productes culturals d’ alta qualitat, o productes d’ entreteniment que intenten millorar l’ educacio i cultura de la ciutadania.
21-treure les subvencions culturals a tota la cultura que no aporti un valor cultural iimportant a la societat, no es poden pagar concerts i obres de teatre que tampoc serveixen per molt i arriben a molt poca gent. Almenys tota institucio cultural s’ ha de pagar essencialment amb els usuaris d’ aquesta institucio.
22-prohibir les ajudes a l’ esport professional i d ‘ elit, te sentit pagar la vida atletes per guanyar olimpiades als jocs olimpics es una despesa raonable amb el pais que tenim?
23-la politica cultural i esportiva nomes pot tenir sentit aquella que afecti directament a la classe popular de forma eficient com son les biblioteques publiques, o ajudar a les activitats populars.
24-hi ha tot un entremat public i semi public que esta sobredimensionat cal retallar sobretot en els carrecs directius que son els que cobren mes i menys fan.
25-retallar els salaris de tots aquells funcionaris que tenen un ritme de treball molt baix i alts salaris, per exemple controladors aeris, professors i catedratics universitaris etc etc.
26- prohibir endeutar-se a les institucions publiques en epoca de bonança. les institucions publiques en epoca de bonança han d’ estalviar per que aixi podran gastar mes i invertir mes quan l’ economia d’ un pais estigui en crisi.
27- tota inversio publica ha de tenir en compte els costos de mantenim de la inversio i el benefici social i economic de tal inversió, o la perdua economica pero cal que estigui determinada.
28- obligar a tota la classe politica a psicotecnic per veure que son gent honesta, com se’ ls fa en els policies.
29-obliga a la classe politica a demostrar que tenen la formacio en educacio, idiomes adequada per realitza la tasca publica que faran.
30-reduir l ‘ impost de la renda, les cotitzacions a la seguretat social, l’ iva a les classes populars,
quan mes poder tinguin les classes populars, mes consum i despesa i productives seran les classes populars, reduirem la pobresa.
31- flexiblitzar l’ edat de jubilacio per tal d’ allargar el proces donant beneficis fiscals als treballadors que allarguin l’ edat de jubilacio.
32- establir la cultura de l’ esforç i la qualitat del treball, amb salaris i condicions laborals dignes.
33- exigir al treballador public mes exigencia en el seu lloc de treball, mes qualitat i responsablitat dels treballador publics, penalitzan aquells que treballen malament i premian als treballadors publics que s’ esforcen i aporten coses a la societat.
34-politica d’ educacio realista: adequada al mon del treball, la formacio dels alumnes ha d’ estar orientada a satisfer les necessitats de la societat, i menys si es financen amb diner public, l ‘ estat ha de financiar aquella formacio que la societat necessita. La formacio dels estudiants s’ ha d’ adequar a les necessitats d’ un pais i mes si es finançada amb diner public. No pot ser que es formin tants professionals en sector on despres no hi ha la suficient feina.
35-sanitat: copegament a la sanitat d’ un 15 per cent del cost, fomentar que la societat i la gent tinguin actituts sanes en front la seva salut, evitar l’ abus a la sanitat publica de molta gent.
36- fer un politica de control real del frau fiscal començant per que els que mes tenen.
37- gravar mes el capital que el treball.
38- que la gent entengui que la sanitat no es un lloc per anar a passar hi l’ estona.
39- fomentar la cultura del respecta, fer cursos a tota la gent que demostra dia rera dia que no sap respectar, fer cursos a aquells pares que no saben educar els seus fills,
40-relacionar els treballadors de les empreses amb els treballadors publics, per tal que tothom pugui cooperar i apendra a la vegada que fer un control mutu.
41-diversificar l’ especialitzacio del treball cada professional ha de poder relacionar-se amb diferents tasques i amb altres sector professionals. per tant pot ser seria bo que els mestres tambe dediquessin part del seu temps altres activitats professionals amb altres col.lectius professionals. la guetitzacio del professorat fa que el professor tinguin una visio reduida de la societat i una presio social exagerada, fora bo que hi haguessin mes professors i que tinguessin tasques mes diversificades.
42-que es reparteixi el treball, especialment el public, que tothom tingui dret a treballar almenys mitja jornada al sector public si aixi ho desitja a canvi d’ un salari ajustat, pero digne.
43-que l administracio publica pagui salaris en funcio de les necessitats del funcionari.
44- cada empresa i l’ administracio tinguin per llei contractar a un porcentatge d’ aturats, que estiguin en proces de formacio i capacitacio.
45- les prestacions a la desocupacio han de ser a canvi de treball public, tothom que no trobi feina ha de tenir garantitzat una feina a l’ administracio publica. no hi ha d’ haver atur si no treball public garantitzat.
46-control dels preus de l’ habitatge. qui vulgui especular amb pisos ha de posar un altre pis a preus populars. es a dir si jo tinc 10 pisos per llei he d’ estar obligar a llogar-ne la meitat a preus populars.
47- control dels preus dels productes basics alimenticis, acabar amb l’ especulacio amb productes basics.
48- seguiment individualit-zat de totes aquelles persones que no troben feina.
49- quin es el problema de tot aixo? la gent que s’ aprofita de l’ estat sense aportar res significatiu no deixara el xollo de viure de l’ estat, i que son ells els qui manen amics de tots aquests que es dediquen a xupar del vote, per tant sincerament la solucio al problema es dificil si be no sent negatius quasi impossible d’ arreglar. Els politics vividors no es faran fora a si mateixos oi? es obvi que no. Pero no nomes politics s’ ha aprofiten de l’ estat moltes empreses, ong’s, entitats socials, funcionaris han trobat un modus vivendi en viure de l’ estat i aquests faran el possible per no perdre ho.
50- cambiar la cultura de la gent, mentre la gent no tingui ganes de treballar i aportar algo a la societat no anirem be,
51-cambiar la cultura dels empresaris mentre l’ unic objectiu de l’ empresari sigui fer diners sense etica i sense ajudar a la societat el sistema sempre anira malament.
L’ estat i els treballadors han d’ assumir part del risc que assumeix l’ empresari i a canvi l’ empresari ha de aportar una actitut mes etica a la societat ha de tenir un compromis social.
52- mentre la cultura de fer el minim possible i aprofitar se al maxim del vei sigui l’ actual, tindrem poc futur. la gent per que vol ser funcionari per aportar algu a l’ estat? algu a la societat? la gent vol ser funcionar- hi per tenir uns ingressos segur coberts. aixo es molt raonable pero a part d’ aquest hi ha algun interes d’ aportar algo a la societat? o nomes hi ha un interes propi.
fins que els funcionaris, politics i empresaris i treballadors privats no tinguem tots un compromis amb la societat el sistema no pot funcionar, i aixo ho ha de fer tothom no una part.
53- els politics i els poderosos son un reflex de la societat, si els politics son vagos, corruptes i avariciosos es un reflex de la gent que vivim al carrer que pot ser tenim bastant d’ aixo que tenen els politics. El problema es que l’ efecte social que te un politic corrupte o be un politic despilfarrador i inutil es molt mes alt per la societat que l’ efecte que fa un ciutada que sempre fa trampes.
54- per tan cada ho som un granet de sorra, la suma total del que fa cada ho de nosaltres determina la societat que tenim. Un banquer corrupta o un politic te un efecte molt mes pernicios que un funcionari vago, o un treballador ineficient. pero tot suma.
55- per tan la mentalitat de la gent, el cor de la gent, es el que determina la societat economica que tenim. Mentre la gent siguem envejosos, egocentrics, falsos, creguts, prepotents, petits dictadors, ignorants, vagos, sense amor al progim, la societat anira com anira, mentre volguem donar la culpa als altres de tot i no siguem sincers amb nosaltres mateixos, mentre ens domini l’ odi cap als demes mes que l amor cap als demes anirem com anem, serem una societat , barallada , limitada i infeliç. Que es sino el que fa mal a les families? l’ egoisme i la falta d’ amor real entre els familiars i la maldat que els essers humans portem a dintre.
56-mentre necessitem el poder com a forma de realitzar-nos vol dir que algo a dins nostre ens falla.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)