RESUM DE LA CRISIS.
Quin es el problema de la crisis?
1) Que hi ha molta gent que no te feina i no te recursos per poder viure de forma digne, pobresa.
2) Que l’ estat del benestar corre en perill, la sanitat i educacio, etc etc i serveis basics.
Com es soluciona com es garanteix que tothom tingui i feina i que l’ estat del benestar sigui viable economicament?
1-Hi ha un exces de politics i alts directius i carrecs publics: les retallades i l’ austeritat ha de començar per reduir l ‘ estructura duplicitada i sobredimensionada d’ alts directius i politics.
2-Treure els sous vitalicis que tenen els politics quan es jubilen, i les avantatges fiscals que tenen els politics. Treure les pages a ex presidents i expolitics, ja s’ aprofiten prou dels carrecs que tenen i els contactes que fan durant l’ estada a la politica.
3- Treure el senat, treure tots els parlaments autonomics nomes deixar les autonomies historiques i que es puguin financiar, en el cas de catalunya reduir el nombre de parlamentaris catalans no es necessita fer tantes lleis cada any si ja en fa l estat i en fa el parlament europeu, reduir el nombre de parlamentaris espanyols i reduir les dietes. Controlar les hores de treball que realitzen els politics.
4-Incompatibilitzar varis carrecs en politica i controlar-los les hores que treballen.
5-el parlament espanyol es podria reduir a la meitat ja que europa tan be fa lleis, tampoc fa falta tantes lleis que despres es demostra que son ineficaces.
6-treure les provincies i les diputacions, reduir el nombre d’ ajuntaments,
7-prohibir les celebracions i dinars i festes amb diner public, reduir les dietes a un minim imprescindible.
8-reduir el nombre de viatges i de despesa dels politics. La representacio de cada pais europeu la pot fer perfectament la unio europea.
9-reduir el nombre de politics als ajuntaments,
10-reduir el nombre de carrecs de partits politics,
11-reduir els carrecs al poder judicial, treure el tribunal constitucional, i reduir els alts tribunals.
12-treure la subvencio publica als sindicats i a la patronal.
13-reduir la despesa en els reguladors bancaris.
14-reduir en carrecs i en sous i en numero molts organismes publics, per exemple, el consell audivisual de catalunya, carrecs a la corporacio catalana, el consells judicials, els tribunals constitucional, etc etc etc, l’ estructura de l ‘ estat es immensa en activitats superflues, reduir tota la burocracia i alts carrecs de la burocracia com son a hisenda i a la seguretat social.
15-modernitzar amb tecnologia tota la gestio de l’ estat.
16-treure ambaixades arreu del mon europa pot assumir el paper de representacio a nivell internacional.
17-treure l ‘ exercit dels paisos i fer un exercit europeu
18-treure les academies de la llengua, treure les ajudes al cinema, treure les politiques de subvencio cultural a totes les institucions semipubliques.
19-Ensenyar a la gent que cap servei es gratuit, que els serveis o es paguen directament o indirectament amb els impostos.
20-Treure els mitjans de comunicacio public amb l’ internet avui dia ja no tenen sentit. com a molt nomes deixar mitjans que es dediquin a fer productes culturals d’ alta qualitat, o productes d’ entreteniment que intenten millorar l’ educacio i cultura de la ciutadania.
21-treure les subvencions culturals a tota la cultura que no aporti un valor cultural iimportant a la societat, no es poden pagar concerts i obres de teatre que tampoc serveixen per molt i arriben a molt poca gent. Almenys tota institucio cultural s’ ha de pagar essencialment amb els usuaris d’ aquesta institucio.
22-prohibir les ajudes a l’ esport professional i d ‘ elit, te sentit pagar la vida atletes per guanyar olimpiades als jocs olimpics es una despesa raonable amb el pais que tenim?
23-la politica cultural i esportiva nomes pot tenir sentit aquella que afecti directament a la classe popular de forma eficient com son les biblioteques publiques, o ajudar a les activitats populars.
24-hi ha tot un entremat public i semi public que esta sobredimensionat cal retallar sobretot en els carrecs directius que son els que cobren mes i menys fan.
25-retallar els salaris de tots aquells funcionaris que tenen un ritme de treball molt baix i alts salaris, per exemple controladors aeris, professors i catedratics universitaris etc etc.
26- prohibir endeutar-se a les institucions publiques en epoca de bonança. les institucions publiques en epoca de bonança han d’ estalviar per que aixi podran gastar mes i invertir mes quan l’ economia d’ un pais estigui en crisi.
27- tota inversio publica ha de tenir en compte els costos de mantenim de la inversio i el benefici social i economic de tal inversió, o la perdua economica pero cal que estigui determinada.
28- obligar a tota la classe politica a psicotecnic per veure que son gent honesta, com se’ ls fa en els policies.
29-obliga a la classe politica a demostrar que tenen la formacio en educacio, idiomes adequada per realitza la tasca publica que faran.
30-reduir l ‘ impost de la renda, les cotitzacions a la seguretat social, l’ iva a les classes populars,
quan mes poder tinguin les classes populars, mes consum i despesa i productives seran les classes populars, reduirem la pobresa.
31- flexiblitzar l’ edat de jubilacio per tal d’ allargar el proces donant beneficis fiscals als treballadors que allarguin l’ edat de jubilacio.
32- establir la cultura de l’ esforç i la qualitat del treball, amb salaris i condicions laborals dignes.
33- exigir al treballador public mes exigencia en el seu lloc de treball, mes qualitat i responsablitat dels treballador publics, penalitzan aquells que treballen malament i premian als treballadors publics que s’ esforcen i aporten coses a la societat.
34-politica d’ educacio realista: adequada al mon del treball, la formacio dels alumnes ha d’ estar orientada a satisfer les necessitats de la societat, i menys si es financen amb diner public, l ‘ estat ha de financiar aquella formacio que la societat necessita. La formacio dels estudiants s’ ha d’ adequar a les necessitats d’ un pais i mes si es finançada amb diner public. No pot ser que es formin tants professionals en sector on despres no hi ha la suficient feina.
35-sanitat: copegament a la sanitat d’ un 15 per cent del cost, fomentar que la societat i la gent tinguin actituts sanes en front la seva salut, evitar l’ abus a la sanitat publica de molta gent.
36- fer un politica de control real del frau fiscal començant per que els que mes tenen.
37- gravar mes el capital que el treball.
38- que la gent entengui que la sanitat no es un lloc per anar a passar hi l’ estona.
39- fomentar la cultura del respecta, fer cursos a tota la gent que demostra dia rera dia que no sap respectar, fer cursos a aquells pares que no saben educar els seus fills,
40-relacionar els treballadors de les empreses amb els treballadors publics, per tal que tothom pugui cooperar i apendra a la vegada que fer un control mutu.
41-diversificar l’ especialitzacio del treball cada professional ha de poder relacionar-se amb diferents tasques i amb altres sector professionals. per tant pot ser seria bo que els mestres tambe dediquessin part del seu temps altres activitats professionals amb altres col.lectius professionals. la guetitzacio del professorat fa que el professor tinguin una visio reduida de la societat i una presio social exagerada, fora bo que hi haguessin mes professors i que tinguessin tasques mes diversificades.
42-que es reparteixi el treball, especialment el public, que tothom tingui dret a treballar almenys mitja jornada al sector public si aixi ho desitja a canvi d’ un salari ajustat, pero digne.
43-que l administracio publica pagui salaris en funcio de les necessitats del funcionari.
44- cada empresa i l’ administracio tinguin per llei contractar a un porcentatge d’ aturats, que estiguin en proces de formacio i capacitacio.
45- les prestacions a la desocupacio han de ser a canvi de treball public, tothom que no trobi feina ha de tenir garantitzat una feina a l’ administracio publica. no hi ha d’ haver atur si no treball public garantitzat.
46-control dels preus de l’ habitatge. qui vulgui especular amb pisos ha de posar un altre pis a preus populars. es a dir si jo tinc 10 pisos per llei he d’ estar obligar a llogar-ne la meitat a preus populars.
47- control dels preus dels productes basics alimenticis, acabar amb l’ especulacio amb productes basics.
48- seguiment individualit-zat de totes aquelles persones que no troben feina.
49- quin es el problema de tot aixo? la gent que s’ aprofita de l’ estat sense aportar res significatiu no deixara el xollo de viure de l’ estat, i que son ells els qui manen amics de tots aquests que es dediquen a xupar del vote, per tant sincerament la solucio al problema es dificil si be no sent negatius quasi impossible d’ arreglar. Els politics vividors no es faran fora a si mateixos oi? es obvi que no. Pero no nomes politics s’ ha aprofiten de l’ estat moltes empreses, ong’s, entitats socials, funcionaris han trobat un modus vivendi en viure de l’ estat i aquests faran el possible per no perdre ho.
50- cambiar la cultura de la gent, mentre la gent no tingui ganes de treballar i aportar algo a la societat no anirem be,
51-cambiar la cultura dels empresaris mentre l’ unic objectiu de l’ empresari sigui fer diners sense etica i sense ajudar a la societat el sistema sempre anira malament.
L’ estat i els treballadors han d’ assumir part del risc que assumeix l’ empresari i a canvi l’ empresari ha de aportar una actitut mes etica a la societat ha de tenir un compromis social.
52- mentre la cultura de fer el minim possible i aprofitar se al maxim del vei sigui l’ actual, tindrem poc futur. la gent per que vol ser funcionari per aportar algu a l’ estat? algu a la societat? la gent vol ser funcionar- hi per tenir uns ingressos segur coberts. aixo es molt raonable pero a part d’ aquest hi ha algun interes d’ aportar algo a la societat? o nomes hi ha un interes propi.
fins que els funcionaris, politics i empresaris i treballadors privats no tinguem tots un compromis amb la societat el sistema no pot funcionar, i aixo ho ha de fer tothom no una part.
53- els politics i els poderosos son un reflex de la societat, si els politics son vagos, corruptes i avariciosos es un reflex de la gent que vivim al carrer que pot ser tenim bastant d’ aixo que tenen els politics. El problema es que l’ efecte social que te un politic corrupte o be un politic despilfarrador i inutil es molt mes alt per la societat que l’ efecte que fa un ciutada que sempre fa trampes.
54- per tan cada ho som un granet de sorra, la suma total del que fa cada ho de nosaltres determina la societat que tenim. Un banquer corrupta o un politic te un efecte molt mes pernicios que un funcionari vago, o un treballador ineficient. pero tot suma.
55- per tan la mentalitat de la gent, el cor de la gent, es el que determina la societat economica que tenim. Mentre la gent siguem envejosos, egocentrics, falsos, creguts, prepotents, petits dictadors, ignorants, vagos, sense amor al progim, la societat anira com anira, mentre volguem donar la culpa als altres de tot i no siguem sincers amb nosaltres mateixos, mentre ens domini l’ odi cap als demes mes que l amor cap als demes anirem com anem, serem una societat , barallada , limitada i infeliç. Que es sino el que fa mal a les families? l’ egoisme i la falta d’ amor real entre els familiars i la maldat que els essers humans portem a dintre.
56-mentre necessitem el poder com a forma de realitzar-nos vol dir que algo a dins nostre ens falla.
Quin es el problema de la crisis?
1) Que hi ha molta gent que no te feina i no te recursos per poder viure de forma digne, pobresa.
2) Que l’ estat del benestar corre en perill, la sanitat i educacio, etc etc i serveis basics.
Com es soluciona com es garanteix que tothom tingui i feina i que l’ estat del benestar sigui viable economicament?
1-Hi ha un exces de politics i alts directius i carrecs publics: les retallades i l’ austeritat ha de començar per reduir l ‘ estructura duplicitada i sobredimensionada d’ alts directius i politics.
2-Treure els sous vitalicis que tenen els politics quan es jubilen, i les avantatges fiscals que tenen els politics. Treure les pages a ex presidents i expolitics, ja s’ aprofiten prou dels carrecs que tenen i els contactes que fan durant l’ estada a la politica.
3- Treure el senat, treure tots els parlaments autonomics nomes deixar les autonomies historiques i que es puguin financiar, en el cas de catalunya reduir el nombre de parlamentaris catalans no es necessita fer tantes lleis cada any si ja en fa l estat i en fa el parlament europeu, reduir el nombre de parlamentaris espanyols i reduir les dietes. Controlar les hores de treball que realitzen els politics.
4-Incompatibilitzar varis carrecs en politica i controlar-los les hores que treballen.
5-el parlament espanyol es podria reduir a la meitat ja que europa tan be fa lleis, tampoc fa falta tantes lleis que despres es demostra que son ineficaces.
6-treure les provincies i les diputacions, reduir el nombre d’ ajuntaments,
7-prohibir les celebracions i dinars i festes amb diner public, reduir les dietes a un minim imprescindible.
8-reduir el nombre de viatges i de despesa dels politics. La representacio de cada pais europeu la pot fer perfectament la unio europea.
9-reduir el nombre de politics als ajuntaments,
10-reduir el nombre de carrecs de partits politics,
11-reduir els carrecs al poder judicial, treure el tribunal constitucional, i reduir els alts tribunals.
12-treure la subvencio publica als sindicats i a la patronal.
13-reduir la despesa en els reguladors bancaris.
14-reduir en carrecs i en sous i en numero molts organismes publics, per exemple, el consell audivisual de catalunya, carrecs a la corporacio catalana, el consells judicials, els tribunals constitucional, etc etc etc, l’ estructura de l ‘ estat es immensa en activitats superflues, reduir tota la burocracia i alts carrecs de la burocracia com son a hisenda i a la seguretat social.
15-modernitzar amb tecnologia tota la gestio de l’ estat.
16-treure ambaixades arreu del mon europa pot assumir el paper de representacio a nivell internacional.
17-treure l ‘ exercit dels paisos i fer un exercit europeu
18-treure les academies de la llengua, treure les ajudes al cinema, treure les politiques de subvencio cultural a totes les institucions semipubliques.
19-Ensenyar a la gent que cap servei es gratuit, que els serveis o es paguen directament o indirectament amb els impostos.
20-Treure els mitjans de comunicacio public amb l’ internet avui dia ja no tenen sentit. com a molt nomes deixar mitjans que es dediquin a fer productes culturals d’ alta qualitat, o productes d’ entreteniment que intenten millorar l’ educacio i cultura de la ciutadania.
21-treure les subvencions culturals a tota la cultura que no aporti un valor cultural iimportant a la societat, no es poden pagar concerts i obres de teatre que tampoc serveixen per molt i arriben a molt poca gent. Almenys tota institucio cultural s’ ha de pagar essencialment amb els usuaris d’ aquesta institucio.
22-prohibir les ajudes a l’ esport professional i d ‘ elit, te sentit pagar la vida atletes per guanyar olimpiades als jocs olimpics es una despesa raonable amb el pais que tenim?
23-la politica cultural i esportiva nomes pot tenir sentit aquella que afecti directament a la classe popular de forma eficient com son les biblioteques publiques, o ajudar a les activitats populars.
24-hi ha tot un entremat public i semi public que esta sobredimensionat cal retallar sobretot en els carrecs directius que son els que cobren mes i menys fan.
25-retallar els salaris de tots aquells funcionaris que tenen un ritme de treball molt baix i alts salaris, per exemple controladors aeris, professors i catedratics universitaris etc etc.
26- prohibir endeutar-se a les institucions publiques en epoca de bonança. les institucions publiques en epoca de bonança han d’ estalviar per que aixi podran gastar mes i invertir mes quan l’ economia d’ un pais estigui en crisi.
27- tota inversio publica ha de tenir en compte els costos de mantenim de la inversio i el benefici social i economic de tal inversió, o la perdua economica pero cal que estigui determinada.
28- obligar a tota la classe politica a psicotecnic per veure que son gent honesta, com se’ ls fa en els policies.
29-obliga a la classe politica a demostrar que tenen la formacio en educacio, idiomes adequada per realitza la tasca publica que faran.
30-reduir l ‘ impost de la renda, les cotitzacions a la seguretat social, l’ iva a les classes populars,
quan mes poder tinguin les classes populars, mes consum i despesa i productives seran les classes populars, reduirem la pobresa.
31- flexiblitzar l’ edat de jubilacio per tal d’ allargar el proces donant beneficis fiscals als treballadors que allarguin l’ edat de jubilacio.
32- establir la cultura de l’ esforç i la qualitat del treball, amb salaris i condicions laborals dignes.
33- exigir al treballador public mes exigencia en el seu lloc de treball, mes qualitat i responsablitat dels treballador publics, penalitzan aquells que treballen malament i premian als treballadors publics que s’ esforcen i aporten coses a la societat.
34-politica d’ educacio realista: adequada al mon del treball, la formacio dels alumnes ha d’ estar orientada a satisfer les necessitats de la societat, i menys si es financen amb diner public, l ‘ estat ha de financiar aquella formacio que la societat necessita. La formacio dels estudiants s’ ha d’ adequar a les necessitats d’ un pais i mes si es finançada amb diner public. No pot ser que es formin tants professionals en sector on despres no hi ha la suficient feina.
35-sanitat: copegament a la sanitat d’ un 15 per cent del cost, fomentar que la societat i la gent tinguin actituts sanes en front la seva salut, evitar l’ abus a la sanitat publica de molta gent.
36- fer un politica de control real del frau fiscal començant per que els que mes tenen.
37- gravar mes el capital que el treball.
38- que la gent entengui que la sanitat no es un lloc per anar a passar hi l’ estona.
39- fomentar la cultura del respecta, fer cursos a tota la gent que demostra dia rera dia que no sap respectar, fer cursos a aquells pares que no saben educar els seus fills,
40-relacionar els treballadors de les empreses amb els treballadors publics, per tal que tothom pugui cooperar i apendra a la vegada que fer un control mutu.
41-diversificar l’ especialitzacio del treball cada professional ha de poder relacionar-se amb diferents tasques i amb altres sector professionals. per tant pot ser seria bo que els mestres tambe dediquessin part del seu temps altres activitats professionals amb altres col.lectius professionals. la guetitzacio del professorat fa que el professor tinguin una visio reduida de la societat i una presio social exagerada, fora bo que hi haguessin mes professors i que tinguessin tasques mes diversificades.
42-que es reparteixi el treball, especialment el public, que tothom tingui dret a treballar almenys mitja jornada al sector public si aixi ho desitja a canvi d’ un salari ajustat, pero digne.
43-que l administracio publica pagui salaris en funcio de les necessitats del funcionari.
44- cada empresa i l’ administracio tinguin per llei contractar a un porcentatge d’ aturats, que estiguin en proces de formacio i capacitacio.
45- les prestacions a la desocupacio han de ser a canvi de treball public, tothom que no trobi feina ha de tenir garantitzat una feina a l’ administracio publica. no hi ha d’ haver atur si no treball public garantitzat.
46-control dels preus de l’ habitatge. qui vulgui especular amb pisos ha de posar un altre pis a preus populars. es a dir si jo tinc 10 pisos per llei he d’ estar obligar a llogar-ne la meitat a preus populars.
47- control dels preus dels productes basics alimenticis, acabar amb l’ especulacio amb productes basics.
48- seguiment individualit-zat de totes aquelles persones que no troben feina.
49- quin es el problema de tot aixo? la gent que s’ aprofita de l’ estat sense aportar res significatiu no deixara el xollo de viure de l’ estat, i que son ells els qui manen amics de tots aquests que es dediquen a xupar del vote, per tant sincerament la solucio al problema es dificil si be no sent negatius quasi impossible d’ arreglar. Els politics vividors no es faran fora a si mateixos oi? es obvi que no. Pero no nomes politics s’ ha aprofiten de l’ estat moltes empreses, ong’s, entitats socials, funcionaris han trobat un modus vivendi en viure de l’ estat i aquests faran el possible per no perdre ho.
50- cambiar la cultura de la gent, mentre la gent no tingui ganes de treballar i aportar algo a la societat no anirem be,
51-cambiar la cultura dels empresaris mentre l’ unic objectiu de l’ empresari sigui fer diners sense etica i sense ajudar a la societat el sistema sempre anira malament.
L’ estat i els treballadors han d’ assumir part del risc que assumeix l’ empresari i a canvi l’ empresari ha de aportar una actitut mes etica a la societat ha de tenir un compromis social.
52- mentre la cultura de fer el minim possible i aprofitar se al maxim del vei sigui l’ actual, tindrem poc futur. la gent per que vol ser funcionari per aportar algu a l’ estat? algu a la societat? la gent vol ser funcionar- hi per tenir uns ingressos segur coberts. aixo es molt raonable pero a part d’ aquest hi ha algun interes d’ aportar algo a la societat? o nomes hi ha un interes propi.
fins que els funcionaris, politics i empresaris i treballadors privats no tinguem tots un compromis amb la societat el sistema no pot funcionar, i aixo ho ha de fer tothom no una part.
53- els politics i els poderosos son un reflex de la societat, si els politics son vagos, corruptes i avariciosos es un reflex de la gent que vivim al carrer que pot ser tenim bastant d’ aixo que tenen els politics. El problema es que l’ efecte social que te un politic corrupte o be un politic despilfarrador i inutil es molt mes alt per la societat que l’ efecte que fa un ciutada que sempre fa trampes.
54- per tan cada ho som un granet de sorra, la suma total del que fa cada ho de nosaltres determina la societat que tenim. Un banquer corrupta o un politic te un efecte molt mes pernicios que un funcionari vago, o un treballador ineficient. pero tot suma.
55- per tan la mentalitat de la gent, el cor de la gent, es el que determina la societat economica que tenim. Mentre la gent siguem envejosos, egocentrics, falsos, creguts, prepotents, petits dictadors, ignorants, vagos, sense amor al progim, la societat anira com anira, mentre volguem donar la culpa als altres de tot i no siguem sincers amb nosaltres mateixos, mentre ens domini l’ odi cap als demes mes que l amor cap als demes anirem com anem, serem una societat , barallada , limitada i infeliç. Que es sino el que fa mal a les families? l’ egoisme i la falta d’ amor real entre els familiars i la maldat que els essers humans portem a dintre.
56-mentre necessitem el poder com a forma de realitzar-nos vol dir que algo a dins nostre ens falla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario