Parlem d’ economia, hi podem parlar molta estona i al final direm la famosa frase hem arreglat al mon pero ens quedarem amb la sensacion de no haver fet res i a mes de seguir amb un batibull d’ idees.
el problema economic basicament es que hi ha molta precarietat i pobresa economica, i gent que ho esta passant molt malament economicament, aquest es el problema de l economia actual que molta gent viu amb pobresa i amb molta precarietat, aquest es l objectiu basic, serveis basics per poder viure dignament arribin a tothom , que tothom pugui menjar, que tothom tingui un sostre, sanitat, etc etc,
Com a economista sovint sento parlar a altres economistes i em sorpren el que diuen fin el punt de pensar Quina tonteria estas dient! No tens idea del que es realment l’ economia! Desgraciadament com tots sabem els humans sovint parlem per interessos propis i parlem tambe moltes vegades per fer-nos veure una mica o per que aixi justifiquem el nostre sou. Pero be quans economistes han creat empreses i estan al capdevant d’ empreses i tenen experiencia en l’ economia real del dia dia?
Es parla de la crisi a europa de que l’ economia no abança, de que les empreses no tenen credit, etc etc etc, pero el problema es que hem fet creixement a base de credit i aquest no pot ser el sistema de creixer.
Diuen que el credit bancari no arriba a les empreses com si aquest fos el gran problema de les empreses. Evidentment es un problema, pero el problema fonamental de les empreses es algo molt obvi i es que l’ economia no funciona en general, aquest es el problema real.
Personalment opino que de causes per que l’ economia no funcioni n’ hi ha moltes, pero personalment la mes fonamental diria que es el abus i abus dels politics que fan de l ‘ estat del benestar i la mala gestio del recursos publics que genera un sistema impositiu que arruina a empreses i treballadors. Es grava al treballador i l’ empresa es castiga al treballador i a l’ empresa productiva. L’estat amb el seu despilfarro de recursos grava d’ una forma brutal impositivament al treballador i a la petita empresa.
A partir d’ aqui llavors sorgeix la teoria de que l’ estat ha de retallar i ha de fer retallades, i retalla per a on no ha de retallar, en comtes de retallar a la classe politica, amb parlaments que apenes serveixen per res, una burocratitzacio que l’ unic que fa es gastar i gastar i malgastar diner public, una classe politica massificada, una alta burocracia i carrecs publics sobredimensionat, aixo es el que s’ hauria de retallar primer de tot.
A mes a mes tenim un treballador public que no te incentius ni en salaris, ni en satisfaccio personal d’ aportar mes a la societat.
Tenim un sistema educatiu i universitari que nomes fa que despilfarra recursos, la prova de que el sistema educatiu no funciona es que el paro juvenil es de quasi el 50 per cent, com pot ser que la generacio amb mes mitjans de la nostre historia i amb mes tecnologia, amb mes inversio en educacio tingui un atur del 50 per cent?
S’ han fet be les coses? es fan be les coses? podem dir que no es fan be, la classe jove esta en precari sense feina o amb condicions laborals penoses, aquest es el llegat de la societat que deixem als joves?
La classe politica i els seus amics ha anat fent cada mes gran el sector public pero sense mesura sense eficiencia, sense criteri, en politiques cultures, en politiques socials, tot s’ ha fet sense criteri sense ensenyar a la gent a pescar en comtes de fer una politica paternalista de d’ ajuda facil i de perpetuar els problemes socials i personals en comptes de mirar de resoldres. En comptes de resoldre els problemes socials es perpetuen. En aquest proces l’ estat s’ ha anat fent cada mes i mes gran i aixo requereix de pressionar cada mes a les classes mitges treballadores i a la petita i mitjana empresa. Al final hem arribat al colapse actual on tot es petan. Pero sobretot el que peta es el sector privat, l’ empresa privada que no para de tancar i el treballador privat que no para d’ anar cada mes al carrer sense feina.
I ara els politics ens parlen d’ austeritat. De sanejar l’ economia, l’ economia es sanejara el dia que els reduim a ells i a tot el seu entremat.
Es parla de creixement, es parla de consum, es parla de decreixement, l’ economia ha de funcionar ni amb creixement ni decreixement ha de ser estable, una economia basada en el creixement es impossible per que el creixement te un limit, i una economia basada en el decreixement tampoc te massa sentit per que l home te unes necessitats basiques força constants.
El que es tracta es de reduir la classe de xupopteros que hi ha a tots els paisos, politics, juristes, etc etc etc, organismes publics que no serveixen per res, empreses publiques de dubtosa eficiencia, fer treballar mes als funcionaris i treure profit del seu treball? de que serveixen les oficines publiques d’ ocupacio? sindicats. organs judicials, exces de parlaments i de parlamentaristes, exces de canals publics i empreses publiques de comunicacio, com pot ser que amb la de treballadors publics que es toquen la panxa no hi hagi treballadors publics per donar serveis de guardaries gratuits? el que s’ ha de fer es reduir els impostos al treballador i a les classes populars. Si l estat es auster, auster significa que no malgasti diners en tonteries, i a que mes a mes no deixi que la gent s’ aprofiti de l’ estat fent un us dels serveis publics de forma lamentable i abusiva, com es el cas de la sanitat que esta col.lapsada per gent que hi va per tonteries, si es els governs publics fan una gestio honesta i seriosa es podrar abaixar els impostos a les classes popular i aquestes amb treball i consum reactiviran l ‘ activitat economica i a mes a mes crearan benestar social.
Com volen que es reactivi l’ economia, si s’ augementa els impostos al treball i el consum que al fi i el cap un porta a l altre s alimenten mutuament,
els topics de l ‘ economia fomentar el consum local, si es evident que si comprem a prop de casa afavorim el consum mes sostenible i ajudem a la gent que tenim mes a prop, pero tambe es ben cert que si no consumim productes de llunys de llocs on la gent passa mes gana, si estan mes explotats laboralment pero els ajudem o no comprant el seus productes? es que no volem que la gent de lluny vingui a fer turisme a espanaya? es que no volem vendre els nostres productes a l’ exterior?
volem inversio extrangera? volem invertir a l’ exterior? com sempre qualsevol variable es bona sempre en el seu just equilibri.
si cada cosa cada inversio del sector public costa el doble o el triple degut a la mala gestio i a l’ especulacio que hi ha al darrera, de fer un equipament public, aixi cada vegada mes el sector public queda mes i mes endeutat.
quanta gent demana mes serveis publics pero a la vegada ells no tenen ganes de fer -los i treballar-los, si jo demando mes metges vol dir que es feina que ha de fer algu, si jo demano mes guardaries vol dir que es feina que ha de fer algu, la gent vol mes serveis publics pero que els treballi un altre per que ell no els vol treballar, ell vol esta al bar fent una cervesa o la platja tumbat,
el problema economic basicament es que hi ha molta precarietat i pobresa economica, i gent que ho esta passant molt malament economicament, aquest es el problema de l economia actual que molta gent viu amb pobresa i amb molta precarietat, aquest es l objectiu basic, serveis basics per poder viure dignament arribin a tothom , que tothom pugui menjar, que tothom tingui un sostre, sanitat, etc etc,
Com a economista sovint sento parlar a altres economistes i em sorpren el que diuen fin el punt de pensar Quina tonteria estas dient! No tens idea del que es realment l’ economia! Desgraciadament com tots sabem els humans sovint parlem per interessos propis i parlem tambe moltes vegades per fer-nos veure una mica o per que aixi justifiquem el nostre sou. Pero be quans economistes han creat empreses i estan al capdevant d’ empreses i tenen experiencia en l’ economia real del dia dia?
Es parla de la crisi a europa de que l’ economia no abança, de que les empreses no tenen credit, etc etc etc, pero el problema es que hem fet creixement a base de credit i aquest no pot ser el sistema de creixer.
Diuen que el credit bancari no arriba a les empreses com si aquest fos el gran problema de les empreses. Evidentment es un problema, pero el problema fonamental de les empreses es algo molt obvi i es que l’ economia no funciona en general, aquest es el problema real.
Personalment opino que de causes per que l’ economia no funcioni n’ hi ha moltes, pero personalment la mes fonamental diria que es el abus i abus dels politics que fan de l ‘ estat del benestar i la mala gestio del recursos publics que genera un sistema impositiu que arruina a empreses i treballadors. Es grava al treballador i l’ empresa es castiga al treballador i a l’ empresa productiva. L’estat amb el seu despilfarro de recursos grava d’ una forma brutal impositivament al treballador i a la petita empresa.
A partir d’ aqui llavors sorgeix la teoria de que l’ estat ha de retallar i ha de fer retallades, i retalla per a on no ha de retallar, en comtes de retallar a la classe politica, amb parlaments que apenes serveixen per res, una burocratitzacio que l’ unic que fa es gastar i gastar i malgastar diner public, una classe politica massificada, una alta burocracia i carrecs publics sobredimensionat, aixo es el que s’ hauria de retallar primer de tot.
A mes a mes tenim un treballador public que no te incentius ni en salaris, ni en satisfaccio personal d’ aportar mes a la societat.
Tenim un sistema educatiu i universitari que nomes fa que despilfarra recursos, la prova de que el sistema educatiu no funciona es que el paro juvenil es de quasi el 50 per cent, com pot ser que la generacio amb mes mitjans de la nostre historia i amb mes tecnologia, amb mes inversio en educacio tingui un atur del 50 per cent?
S’ han fet be les coses? es fan be les coses? podem dir que no es fan be, la classe jove esta en precari sense feina o amb condicions laborals penoses, aquest es el llegat de la societat que deixem als joves?
La classe politica i els seus amics ha anat fent cada mes gran el sector public pero sense mesura sense eficiencia, sense criteri, en politiques cultures, en politiques socials, tot s’ ha fet sense criteri sense ensenyar a la gent a pescar en comtes de fer una politica paternalista de d’ ajuda facil i de perpetuar els problemes socials i personals en comptes de mirar de resoldres. En comptes de resoldre els problemes socials es perpetuen. En aquest proces l’ estat s’ ha anat fent cada mes i mes gran i aixo requereix de pressionar cada mes a les classes mitges treballadores i a la petita i mitjana empresa. Al final hem arribat al colapse actual on tot es petan. Pero sobretot el que peta es el sector privat, l’ empresa privada que no para de tancar i el treballador privat que no para d’ anar cada mes al carrer sense feina.
I ara els politics ens parlen d’ austeritat. De sanejar l’ economia, l’ economia es sanejara el dia que els reduim a ells i a tot el seu entremat.
Es parla de creixement, es parla de consum, es parla de decreixement, l’ economia ha de funcionar ni amb creixement ni decreixement ha de ser estable, una economia basada en el creixement es impossible per que el creixement te un limit, i una economia basada en el decreixement tampoc te massa sentit per que l home te unes necessitats basiques força constants.
El que es tracta es de reduir la classe de xupopteros que hi ha a tots els paisos, politics, juristes, etc etc etc, organismes publics que no serveixen per res, empreses publiques de dubtosa eficiencia, fer treballar mes als funcionaris i treure profit del seu treball? de que serveixen les oficines publiques d’ ocupacio? sindicats. organs judicials, exces de parlaments i de parlamentaristes, exces de canals publics i empreses publiques de comunicacio, com pot ser que amb la de treballadors publics que es toquen la panxa no hi hagi treballadors publics per donar serveis de guardaries gratuits? el que s’ ha de fer es reduir els impostos al treballador i a les classes populars. Si l estat es auster, auster significa que no malgasti diners en tonteries, i a que mes a mes no deixi que la gent s’ aprofiti de l’ estat fent un us dels serveis publics de forma lamentable i abusiva, com es el cas de la sanitat que esta col.lapsada per gent que hi va per tonteries, si es els governs publics fan una gestio honesta i seriosa es podrar abaixar els impostos a les classes popular i aquestes amb treball i consum reactiviran l ‘ activitat economica i a mes a mes crearan benestar social.
Com volen que es reactivi l’ economia, si s’ augementa els impostos al treball i el consum que al fi i el cap un porta a l altre s alimenten mutuament,
els topics de l ‘ economia fomentar el consum local, si es evident que si comprem a prop de casa afavorim el consum mes sostenible i ajudem a la gent que tenim mes a prop, pero tambe es ben cert que si no consumim productes de llunys de llocs on la gent passa mes gana, si estan mes explotats laboralment pero els ajudem o no comprant el seus productes? es que no volem que la gent de lluny vingui a fer turisme a espanaya? es que no volem vendre els nostres productes a l’ exterior?
volem inversio extrangera? volem invertir a l’ exterior? com sempre qualsevol variable es bona sempre en el seu just equilibri.
si cada cosa cada inversio del sector public costa el doble o el triple degut a la mala gestio i a l’ especulacio que hi ha al darrera, de fer un equipament public, aixi cada vegada mes el sector public queda mes i mes endeutat.
quanta gent demana mes serveis publics pero a la vegada ells no tenen ganes de fer -los i treballar-los, si jo demando mes metges vol dir que es feina que ha de fer algu, si jo demano mes guardaries vol dir que es feina que ha de fer algu, la gent vol mes serveis publics pero que els treballi un altre per que ell no els vol treballar, ell vol esta al bar fent una cervesa o la platja tumbat,
No hay comentarios:
Publicar un comentario