viernes, 18 de mayo de 2012

parlem d' impostos

capitol10. impostos.

l ‘ estat necessita diners per a duu a terme la seva activitat,

la caracteristica mes important dels impostos que son bligatoris a pagar, obligatoris vol dir que si no els pagues et multen  o t’ envarguen o t’ impideixen poder tenir activitat economica, o fins i tot et poden posar a la preso.

amb el temps els estats han anat exercint mes i mes serveis  i els impostos han anat augmentant proporcionalment fins a tenir taxes que ronden el 50% de l’ economia.

L’estat creix.

Hi ha una variabilitat impostos molt important, tot i que els podem definir en 5 grans grups, renda, societats, impostos especials, iva, quotes a la seguretat social.

Hem resumit que l’ economia era produir i consumir, doncs els impostos graven les dues cares de l’ economia la produccio i el consum.

Els impostos doncs afecten de moltes formes diferents a l’ economia,

per un costat frenen l ‘ activitat economica privada encarint cada transaccio, a cada activitat economica  privada l’ estat se’ n cobra una part,

per altre costat, els impostos permeten que molta gent pugui viure de l’ estat ja que l’ estat paga molts salaris i contracte a molta gent i a mes a mes inverteix molt comprant bens i serveis,

l’ estat per un canto dona una confiança a la gent que te uns serveis basics coberts, aixo doncs confiança a que la gent gasti mes en altres bens de consum d’ altres sectors,

aixi doncs els impostos reflecteixen un intercanvi forços entre el ciutada-estat  i el ciutada-noestat, aixo genera una roda en l’ economia, quan aquestes rodes no estan ben equilibrades l ‘ economia entre en problemes.

Quan jo compro alguna cosa una part del que gasto va a l’ estat, es com si jo estigues comprant un producte invisible que despres rebre jo en forma de serveis o rebra alguna altre persona. Es a dir que si jo em gasto 100 euros ens unes bambes, 80 son per les bambes en realitat i els altres 20 euros son per l’ estat que els gastara en algun servei.

D’ alguna forma els impostos doncs graven l ‘ intercanvi entre persones privades, pero no graven l ‘ autoabastament, l ‘ autoproduccio, es a dir si jo em rento el meu pis no pago impostos en canvi si me l’ arregla la dona de fer feines si que he de pagar impostos tot i que en general en el sector de les dones de fer feines hi ha molt diner negre.

El final definir el sistema fiscal d’ un pais o una economia es una cosa complexa i dificil, i com tot cal analitzar minuciosament els pro i contra de cada impost i el tipus optim que s’ ha de posar.

Cal dir doncs que els impostos a Europa son una carrega important a nivell economic per les persones de classe mitja i baixa, i tambe per que aquelles persones emprenadores que engeguen petits negocis.

Pero per saber de forma concreta com afecten els impostos a les classes, mitges i baixes anem a fer 4 numeros per ternir-ne una idea.

l’ iva el famos impost al consum a espanya els tipus son del 18% i del 8 %. Aixi doncs aquest impost cada vegada que compre una cosa el paguem tan si som rics com si som pobres, sorpren que gent molt pobre, gent fins i tot sense casa i sense feina hagi de pagar aquests imposts. Gent que no arriba a fi de mes i va molt justa tambe paga aquests imposts.

Per produir tambe paguem taxes com son les famoses quotes a la seguretat social, un autonom paga de fix 250 euros, i un treballador assalariat aproximadament paga un 40 per cent del seu salari, aixi doncs el cost de treballar en els paisos europeus es molt car.

A mes a mes els salaris mitjos hem de pagar l impost de la  renda.

Quan paguen doncs les classes baixes d’ impostos? per exemple un mileurista? quan ha de produir en bens un mileurista?

Anem a fer 4 numeros d’ un mileurista, es a dir que cobra mil euros nets cada mes, vol dir que l empresari que el contracte paga 400 euros a part a la seguretat social, 1000+400= 1400 li costa un treballador mileurista a un empresari, aixo vol dir que d’ alguna manera aquest treballador ha de generar un minim de 1400 euros mensuals a l empresari, i a part logicament n’ ha de generar mes, per que si no l’ empresari no el contractara, posem que com a minim un treballador ha de generar el doble del que costa, suposem 2800 euros,  aquest a mes li hem d ‘ afegir l’ iva, que l empresa ha de pagar quan vol tenir ingressos nets, es a dir 3300 euros que ha de vendre l ‘ empresa mensualment si vol tenir beneficis pel treballador i pagar-li la seva nomina.
seguim fent numeros, aixi doncs un mileurista, ha de generar sobre uns 3300 euros mensuals per que no el facin al carrer a l’ empresa privada, d’ aquests 1000 euros que cobra, tambe ha de pagar iva i si usa benzina o si fuma o veu alcohol ha de pagar impostos especials, suposem 160 euros d’ iva una part es iva reduit, i suposem 40 euros d impostos especials, li queden nets al nostre amic mileurista 800 euros per el seu gaudi i subsistencia personal, es a dir dels 3300 euros que genera cada mes al final per ell s’ en queda 800 es a dir un 25 per cent del que genera, l estat se n queda 700 d’ iva, 40 d impostos especials, i 400 de seguretat social, es a dir en total 1140 euros, l’ empresari se n queda 1360 d’ aquests 1360 l ‘ empresari haura de pagar impostos tambe per beneficis, d’ un 25 per cent, que son uns 340, del resta si van a l’ empresari s’ haura de pagar renda i iva un altre cop.

Aixi doncs tenim un esquema de com es reparteix el pastis dels diners a les classes baixes mileuristes, parlem ara si voleu del treballador de classe mitja, cal tambe doncs analitzar tot allo que l’ estat aporta en serveis al mileurista. li paga la sanitat quina qualitat de sanitat, si li paga el pis o no de proteccio oficial.

En tot cas la motivacio economica d’ un treballador de classe a treballar queda molt mermada si que l’ estat no fa un bon us de tots aquells impostos que cobra a partir de l ‘ esforç del treballador privat.

Realment en el nostre dia a dia no som molt conscients de la gran quantitat d’ impostos que paguem.

Aixi doncs estem en una societat on es valora poc l’ esforç del treballador privat, i entrem a una roda on el treballador se sent desinsentivat, per que per molt que treballi no pot obtenir recursos economics suficients per viure amb una minima satisfaccio economica, aixi doncs el nostre sistema economica acaba afavorint tenir treballador de baixa qualitat i poc responsables i poc motivats.

Podriem analitzar tambe com afecta el sistema impositiu al treballador de salari mitjar i als petits empresaris i autonoms.

Aquest sistema impositiu espanyol controla molt poc el frau fiscal de la petita empresa i de l ‘ autonom i del treballador, que molts cops treballa en negre i segueix reben prestacions, i molts empresaris autonoms cobren en negre, tallers mecanics, etc etc tots aquells professionals que poden cobrar directament en ma als clients, que cobren xifres relativament petites els es molt facil cobrar amb diner que no declaran a hisenda i aixi no hauran de pagar impostos.

Aquest frau fiscal no sabem exactament de quines xifres es tracta, als paisos llatins sembla que ronda el 25 per cent de l ‘ economia pero qui sap realment quin percentatge de diner negre hi ha espanya?


No hay comentarios: